Arriba el Sismògraf a Olot. El festival  que detecta el moviment.
Pujar

Il·lusió a l’autocar. Hola Sismògraf 2018!

Per Clàudia Brufau/ @claudiabrubo

 

Puja a dalt i balla
Ronda Universitat un dimecres al matí. Només ens faltava la carmanyola i la cantimplora –i ens sobraven uns pams–, però la il·lusió de pujar a l’autocar i anar a fer una excursió exprés a Collserola era la mateixa que la d’uns nens i nenes de quart de primària. Què millor que explicar la programació d’un festival de dansa que fer-ho en moviment i a l’aire lliure? El Sismògraf, el festival que detecta el moviment, sacsejarà Olot del 19 al 22 d’abril per desena vegada (i quarta com a festival estratègic). Fent honor al lema “Puja aquí dalt i balla” la directora artística del sarau, la Tena Busquets, ens va anar descrivint un programa variat i que ens va fer exclamar uns quants “oh!”. El paisatge volcànic, una vegada més, serà l’escenari d’un bon grapat d’experiències inspiradores, farà bategar el talent d’una generació que artísticament s’està consolidant, com l’Eulàlia Bergadà, el circ coreogràfic entrarà en erupció, com el de la Marta Torrents, i passaran moltes més coses…

 

El misteri de la “sismovella”
Al fons de l’autocar –ben enfundada de turquesa– els que hi decidim seure ens trobem amb una ovelleta de plàstic ben cuca. Misteri. Què hi pinta? Entre els assistents també hi ha en Pere Faura –coreògraf i showman– que ens farà fer una petita acció pel baixador de Vallvidrera ideada pel col·lectiu G.R.U.A. Passant per via Augusta, la Tena Busquets ens comenta el ventall d’activitats paral·leles que organitzen al voltant del festival, i enfilant-nos a Vallvidrera comencen a ressonar noms d’artistes i espectacles: un total de 27 peces.

 

Mol·lècules, caos i l’infinit
Una de les grans apostes del festival són les coproduccions, entre les quals destaquen Mol·leculari de Lipi Hernández (foto dre.), que explora la idea de grup i la relació entre l’individu i el cos comú. Les estrenes també són un plat fort del Sismògraf; dins l’Erupció de circ, Roberto Olivan presenta una gran producció, Cuculand Souvenir (foto esq.), una experiència que ens endinsa en el caos per qüestionar-nos la condició humana. L’infinit agafarà forma de la mà del tàndem coreogràfic Maria Campos i Guy Nader que ens desplegaran Set of Sets. Es tracta d’un espectacle amb música en directe de Miguel Marín que, a partir de la investigació del treball de grups i el partnering (una tècnica de cos basada en el contacte), explora la naturalesa repetitiva de l’existència.

 

Aire fresc per respirar dansa
La veu de la Tena ens transporta a Olot on toparem amb els cossos de làtex inflats dels ballarins de la Compagnie Didier Théron, que presenta Air i La Grande Phrase (foto dre.). Per als que sempre tenen pressa: Cinc minuts de dansa, un espectacle itinerant dirigit per Joan Català amb alumnes de l’Institut del Teatre. Si tot caminant ens volem envoltar de verd, però no volem que s’aturi el moviment, el Sismògraf continua apostant per l’itinerari al Parc Nou on podrem gaudir de peces curtes. En aquest racó verd també podrem unir esforços, perquè en Jordi Galí ens proposa Maibaum una experiència d’arquitectura efímera en la qual la dansa n’esdevé el mètode de construcció. La Societat Doctor Alonso també ens farà deambular cercant l’èxtasi i la pura contemplació a Estudi per a pandereta. En Quim Bigas ens desglossarà La llista (foto esq.), una acumulació o enumeració d’universos individuals i el col·lectiu. La Cia. Vero Cendoya es centra a C.O.S. en el moviment i el cos humà, perquè no hi ha paraules per explicar què està passant als camps de refugiats de Grècia. Enmig de la negra nit la foscor pot aportar llum. Montse Canals i Emma Teixidor que dirigeixen Fosques, ens revelaran grans noms femenins que han passat desapercebuts, a través del mapping.

 

La sirena que ens donarà la benvinguda  Feta la gimcana guiada per en Pere Faura –portador de l’ovella– i havent tastat productes olotins, de tornada a Barcelona m’apunto a l’agenda que trucaré l’Eulàlia Bergadà (foto), l’artista que inaugurarà el festival. “L’espai és com una gran peixera, i per tant m’encaixava molt bé amb el personatge que he creat per Nixie”, m’explica per telèfon l’Eulàlia. Opening Vulcanus serà una performance site specific a l’hotel Riu Fluvial, en la qual l’Eulàlia torna a encarnar “l’àlter ego que he creat per al solo Nixie, en el que em transformo en una sirena”. La música de Marc Naya és un dels elements principals d’aquesta proposta, de fet, Opening Vulcanus serà un viatge sonor que s’acabarà tenyint de tons folklòrics mentre l’amfitriona, amb aires de David Bowie,  ens donarà la benvinguda.

 

Podria cantar més detalls de la programació… que en Magí Serra presentarà La mesura del detall, un espectacle íntim i commovedor o que la Marta Torrent ens farà afilar la mirada a Brut, o que el Kernel Dance Theatre ens intentarà vendre el producte de la temporada: Give me Protein (foto). Una bona colla d’excursions, dins de sales o al carrer, l’emoció de nenes i nens de quart de primària en un autocar està garantida per a grans i menuts. No toca més remei que pujar a Olot per dir: hola, Sismògraf 2018! i esbrinar què hi pinta l’ovella. www.sismografolot.cat

 

Sismògraf. El festival  que detecta el moviment. Olot. Del 19 al 22 d’abril

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí