Hiroshima presenta la seva cinquena temporada amb una programació reduïda a 15 espectacles i un augment de les activitats
Pujar

Hiroshima presenta la 5a temporada

La Sala Hiroshima arrenca la seva cinquena temporada el 30 de setembre amb un programa de 15 espectacles, contextualitzats amb activitats paral·leles, que ajudaran a apropar el treball artístic al públic general i permetran presentar els artistes des d’una perspectiva més completa. El 50% d’aquesta programació és internacional i 9 de les 15 propostes estan dirigides per dones. A més a més, Hiroshima oferirà als seus artistes residències de creació i proposarà dues produccions pròpies.

 

La reducció de la programació respecte a edicions anteriors respon a la voluntat d’alliberar-se dels criteris quantitatius d’algunes subvencions (com el número de funcions per temporada), que dificulten mantenir els estàndards de qualitat en la programació i posen en risc projectes independents com el de la sala. El nou format preveu trobades amb l’artista (Meet the artist), un programa de tallers i workshops en estreta relació amb les peces, presentacions obertes de treballs en procés de creació i una primera versió d’una escola de l’espectador per familiaritzar al públic general amb les noves dramatúrgies.

Alhora, Hiroshima renova la seva aposta per dues artistes associades que ja van passar per la sala. El resultat d’aquest treball associat serà una coproducció internacional i una producció pròpia. La sala proposa també un projecte de creació a dos artistes locals que fins ara no havien treballat junts, contribuint així a la generació de continguts artístics.
Alguns noms de la nova programació

En col·laboració amb el Mercat de les Flors, Hiroshima arrenca amb Hope Hunt & The Ascension into Lazarus de la jove coreògrafa Oona Doherty (Irlanda del Nord), qui ha sorprés el públic i el sector professional a festivals de tota Europa. Doherty evoca  l’estereotip de l’home jove dels barris deprimits d’Irlanda del Nord, d’on ella és originària.

 

Un dels eixos temàtics d’Hiroshima 2018-2019 són les perspectives de gènere amb peces com La Oscilante, de Pol Jiménez, que qüestiona i desdibuixa els límits dels rols dona-home en la dansa folklòrica espanyola. A més, 9 de les 15 propostes de la temporada estan dirigides per dones. Altres eixos temàtics són la celebració de la diferència, amb propostes com la d’Aina Alegre o la de Chiara Bersani, i la nostàlgia, amb la peça Before dels portuguesos Teatro Praga i la presentació del meravellós disc de la cantant colombiana Sol Escobar.

 

Hiroshima segueix apostant per la figura de l’artista associat mitjançant la producció d’obra i l’acompanyament artístic. Les artistes associades de la temporada 2018-2019 són Núria Guiu i Aina Alegre. La sala produirà Spiritual Boyfriends, la nova creació de Núria Guiu Likes, la seva peça anterior, serà reprogramada aquest any atenent a la seva excel·lent acollida. Juntament amb dansa. Quinzena Metropolitana, Hiroshima coproduirà el nou projecte d’Aina AlegreLa nuit nos autres serà estrenada a Hiroshima en el marc del festival metropolità i se centrarà en la autocelebració.

 

Continuant la seva missió d’acompanyament artístic i de suport a la creació en residència, Hiroshima ha triat aquesta temporada 5 projectes en residència. Entre ells està la nova peça d’Arno Schuitemaker, alhora que la sala presentarà la seva darrera creació: If You Could See Me Now.

 

En col·laboració amb el Festival Salmon i Graner centre de creació presentarà Gentle unicorn de la italiana Chiara Bersani. Un sol d’una bellesa i intel·ligència sorprenent, on Bersani aborda la figura i l’imaginari de l’unicorn des de la seva pròpia fisicalitat. Hiroshima també torna a col·laborar amb el festival IF Barcelona – Dramatúrgies de l’objecte en l’estrena de WeWood, de Federica Porello, qui investiga al voltant de la dansa i els objectes. Hiroshima presentarà dos artistes seleccionats per la plataforma europea Aerowaves en col·laboració amb el Mercat de las Flors. A més d’Oona Doherty, la sala estrenarà a Espanya Opus de Christos Papadopoulos, on se suma la col·laboració especial d’ESMUC. La peça, per a quatre intèrprets i una orquestra de cambra, parteix de l’estudi de l’estricta estructura i complexitat de la composició musical clàssica. Hiroshima també estableix diàleg amb Superamas, col·lectiu d’artistes i productors de dansa del nord de França, que proposen a Julie Gojou per a un intercanvi artístic en residència. Per acabar, Hiroshima estrenarà el resultat del projecte seleccionat a la convocatòria de residències artístiques de La Piconera, reforçant vincles amb una altra entitat del barri.

 

La música en viu arribarà a Hiroshima amb la presentació del disc La dama oscura de la colombiana Sol Escobar. Escobar mostra una impecable tècnica vocal i una gran capacitat de creuar les barreres dels gèneres musicals, convertint el tango en blues, el bolero en rock i els ritmes llatins en folk nòrdic.

 

En aquesta temporada destaquen també dues propostes de l’escena local. D’una banda, Nowhere in particular, de Sònia Gómez, David Climent i Pere Jou, estrenada al GREC Pro i que posa en comú per primera vegada la mirada escènica de tres artistes amb un segell personal i amb una trajectòria molt i molt representativa de l’escena contemporània catalana. D’altra banda, Raquel Gualtero torna a Hiroshima amb la seva segona creació, Amaro, recolzada en residència per Roca Umbert.

 

Drawn together by Hiroshima és una altra aposta especial de la sala que reuneix dos artistes propers en la seva línia artística i que no han treballat junts fins ara per proposar-los una carta blanca. En aquest cas seran el jove actor Francesc Cuéllar, conegut per la seva participació a Los bancos regalan sandwicheras, i Albert Arribas, director vinculat al TNC que va presentar a Hiroshima Orationibus #SR. El seu projecte es desenvoluparà en residència en diferents etapes durant l’any i s’estrenarà a l’abril.

 

La proposta teatral de la temporada a Hiroshima serà Before de Teatro Praga, una petita joia de la nova dramatúrgia portuguesa. Parla amb ironia i humor el sentiment de saudade, l’anhel de retorn a un temps passat que, davant d’un present dolorós, es percep com a gloriós. Una malaltia que diagnostica sempre el final d’una època. Teatro Praga és un col·lectiu d’artistes nascut l’any 1995 a Lisboa i que ha estat presentat a festivals i teatres de tot el món

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí