Hipster pel canvi, hipster en busca del hit.
Pujar

Hipsters a la recerca del Hit

 

Per Neus Molina / @NeusMolina

 

Al bell mig de la carretera castellanolleonesa naixia el 2012 el “supergrup” León Benavente, que sembla el nom d’un hipster i no de dos municipis de la meseta. Així, com si es tractés d’una supernova, Abraham Boba, Eduardo Baos, Luis Rodríguez i César Verdú, tots ells músics integrants de Nacho Vegas, es trobaven i decidien que… “per què no?”. Lluny de categoritzacions indies i més enllà del pop-rock americanitzant, els músics han establert un diàleg amb el públic des d’on evoquen himnes que, si no visquéssim al món d’allò immediat, serien generacionals. Proclames vibrants amb ira i desànim, parlant de targetes black, del despotisme immobiliari “esto y esto se vende” i també del caradurisme musical fet emblema: “quiero que esto sea un hit”. Sons inspiradors propers a Nick Cave però carregats de crítica social. “No pretenem fer cançó política, però sí utilitzar elements del nostre present per qüestionar-nos aquest moment que ens ha tocat viure”. I quin moment: corrupció, desfalcs, l’Espanya de pandereta. Els seus directes, amb poderoses descàrregues d’electricitat, arrosseguen ja la merescuda fama d’imbatibles. Rock exultant, rock irremeiablement protesta. Hipster pel canvi, hipster en busca del hit.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí