Els referents de Madama Butterfly es troben en un relat breu escrit en 1898 per John Luther Long sobre un...
Subir

Haroutounian i Arteta en el clàssic de Puccini

Els referents de Madama Butterfly es troben en un relat breu escrit en 1898 per John Luther Long sobre un oficial estatunidenc que contrau matrimoni amb una jove geisha. Posteriorment, David Belasco dramatitzaria el relat. Tots dos autors s’havien inspirat en la novel·la Madam Chrysantheme, escrita per Pierre Loti en 1887, que recollia els esdeveniments reals que van tenir lloc a Nagasaki, on la geisha Tsuru Yamamura, que havia tingut un fill fruit d’una relació amb un home de negocis britànic acomodat, va suïcidar-se després de que aquest l’abandonés. Puccini va veure l’obra de Belasco quan en 1900 es trobava a Londres supervisant les funcions de la seva òpera Tosca i va quedar tan fascinat amb la història que només acabar la funció va córrer a demanar-li els drets d’autor. El drama presenta el tràgic resultat d’un xoc de cultures i ens explica una història sobre l’espera, la traïció i la dignitat. Puccini, que no coneixia Japó, va aconseguir crear una atmosfera musical oriental fent servir escales pentatòniques, gongs i instruments tubulars per recrear aquella Àsia que desconeixia.

La història de Cio-Cio San, la geisha japonesa ferida en el seu orgull i en el seu honor pel tinent estatunidenc Pinkerton, segueix sent una de les més preuades pel públic operístic. La versió que podrem veure aquest gener amb direcció musical de Giampaolo Bisanti i direcció d’escena de Moshe Leiser i Patrice Caurier centra la seva atenció en el drama intern de la protagonista pucciniana amb solucions visuals de gran sensibilitat, molt a to amb l’esperit de la partitura. A més, suposarà l’estrena en el Liceu de l’aclamada soprano armenia Lianna Haroutounian i el debut d’Ainhoa Arteta en el rol de Cio-Cio San.

MADAMA BUTTERFLY. Gran Teatre del Liceu. Del 12 al 29 de gener.

 

Adaptació per al públic infantil feta per Comediants de Die Zauberflöte de Mozart. Un clàssic del Petit Liceu amb una escenografia llampant i molt atractiva on, en paraules de Joan Font (director-fundador de Comediants), “un ocellaire ens acompanyarà durant tot el viatge d’aquesta història, un personatge descarat i una mica poca-solta, però tanmateix fidel i entranyable: es diu Papageno. Veurem i viurem aquesta Flauta Màgica a traves dels seus ulls; ell ens introduirà al conte. Ens trobem davant d’una obra on la raó, l’amor, el coratge i la lleialtat s’enfronten, lluiten i, finalment, guanyen a l’instint, la por, la tirania i la submissió. En un antic Egipte imaginari el gran sacerdot Sarastro condueix els homes vers la recerca de la veritat; el príncep Tamino s’enamora de la dolça princesa Pamina, i el món de la foscor de la Reina de la Nit declara la guerra al món lluminós de Sarastro”.

LA PETITA FLAUTA MÀGICA. Gran Teatre del Liceu. 15, 23 i 27 de desembre i 20 de gener.

 

Una obra que juga la carta de l’alliberament de la dona a través de la seva protagonista, Isabella, capaç de posar cada cosa al seu lloc davant la rudesa de Mustafà. Rossini va aconseguir, als 21 anys, un triomf total amb aquesta farsa còmica en dos actes. Malgrat ser tan jove, el músic italià va consolidar el seu estil personal, com a legítim hereu de l’òpera bufa del segle XVIII. Grans àries i uns concertants esplèndids —com ara l’onomatopeic final del primer acte— són alguns dels plats forts d’aquest hilarant menú rossinià. L’italiana in Algeri arriba al Liceu després de 36 anys d’absència. Amb llibret d’Angelo Anelli, Riccardo Frizza torna al fossat orquestral del Liceu amb un elenc d’especialistes en aquest tipus de repertori. El director Vittorio Borrelli planteja un muntatge vistós i colorista, molt a to amb l’esperit imaginatiu de l’escumejant música rossiniana.

L’ITALIANA IN ALGHERI. Gran Teatre del Liceu. Del 13 al 23 de desembre.

 

No hi ha comentaris

Publicar un comentario