#8M en primera persona   Crec que el canvi més important que està tenint lloc és a nivell de visibilitat...
Pujar

Gema Moraleda. Traductora, correctora i autora del blog Somnis de teatre

#8M en primera persona

 

Crec que el canvi més important que està tenint lloc és a nivell de visibilitat i veu pública. Les dones de la cultura estem cada vegada més organitzades i som més conscients que som un col·lectiu. Iniciatives com Dones i cultura, On són les dones, la campanya #metoo o Dona’m escena estan contribuint molt a enfortir-nos i posar sobre la taula temes que abans només es discutien en privat.

 

El principal repte a que ens enfrontem segueix sent el patriarcat àmpliament incrustat en les nostres vides i la nostra educació. Ara mateix, penso que el pitjor enemic que tenim com a dones treballadores, de la cultura o de qualsevol altre àmbit, és aquest patriarcat i aquest masclisme endèmic que ens fa més propenses a sacrificar la nostra feina quan, per exemple, algú del nostre entorn familiar precisa cures (ja sigui un nadó acabat de néixer, un pare que es fa gran o una parella que emmalalteix). També tenim més tendència treure’ns mèrit, a tenir l’ego ben domesticat o a pensar que potser el que fem o les nostres opinions no són tan importants. Tot això, que és fruit de l’educació rebuda i d’un entorn que ho reforça constantment (sumat, òbviament, a la precarització, que patim en més gran mesura que els homes) ens fa perdre, entre altres coses, aquesta veu i visibilitat públiques tan necessàries.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí