Ara que es compleixen dos-cents anys del llibre Frankenstein, ja en fa més de cent de la primera versió cinematogràfica...
Pujar

Frankenstein al cinema

Ara que es compleixen dos-cents anys del llibre Frankenstein, ja en fa més de cent de la primera versió cinematogràfica d’aquest text de Mary W. Shelley sobre un home que juga a ser Déu i un monstre horripilant, sense culpa, creat amb set de venjança. Amb motiu de l’estrena del nou espectacle al TNC, Godot fa un repàs d’algunes de les versions cinematogràfiques més destacades.

 

Per Pere Francesch Rom / @PereFrancesch

 

Frankenstein (1910) de J. Searle Dawley. El cineasta J. Searle Dawley va portar per primera vegada al cinema la història de Frankenstein l’any 1910, produïda per Thomas Alva Edison. Un curtmetratge mut que, més enllà del doctor Frankenstein creant una vida monstruosa, té poc a veure amb l’imaginari que envolta el personatge. El monstre, interpretat per Charles Ogle, apareix aquí com un ésser pelut i geperut.

 

 

 

El doctor Frankenstein (1931) de James Whale. Si una imatge del monstre creat per Frankenstein ha perdurat al llarg del temp ha estat la d’El doctor Frankenstein. L’actor Boris Karloff es va posar a la seva pell, on repetiria a la seqüela La núvia de Frankenstein (1935), també dirigida per Whale. El doctor Frankenstein aprofundeix més en el fet “abominable” de crear vida artificialment i en la por i el rebuig que genera el monstre.

 

 

 

La maledicció de Frankenstein (1957) de T. Fisher. No podia faltar, a mitjans del segle XX, la Hammer Productions oferint les seves versions de l’obra de Shelley. La primera va ser La maledicció de Frankenstein, de l’any 1957, amb el gran Christopher Lee en el paper del monstre. Al film, el baró Frankenstein, condemnat per una sèrie de crims, explica a un sacerdot la seva història i que l’autor d’aquelles morts és un monstre creat per ell.

 

 

 

El jove Frankenstein (1974) de Mel Brooks. L’adaptació més divertida és sense cap mena de dubtes la de Mel Brooks a El jove Frankenstein amb el conegut actor Gene Wilder en el paper de Frederick Frankenstein, el net del famós científic, que intenta netejar el nom de la seva família. Per a la història del cinema van quedar escenes emblemàtiques com el ball de Wilder i el monstre interpretat per Peter Boyle o la gran interpretació de Marty Feldman com a Igor.

 

 

 

Frankenstein de Mary Shelley (1994) de K. Branagh. Kenneth Branagh va portar al cinema l’adaptació més fidel a l’obra de Shelley, protagonitzada per ell mateix en el paper de Frankenstein i per Robert de Niro en el del monstre. El film gira al voltant de la venjança del monstre, els seus pensaments i les seves reflexions sobre qui i què és. El seu gran atractiu és la interpretació de De Niro.

 

 

 

Frankenweenie (2012) de Tim Burton. Una de les adaptacions cinematogràfiques més originals de la llegenda de Frankenstein la va signar el reconegut director Tim Burton amb Frankenweenie. Aquesta pel·lícula és una versió animada d’un migmetratge que Burton va fer l’any 84 i que parodia i homenatja l’obra de Shelley. A diferència de l’original, en Víctor és un nen que vol reanimar al seu gos mort amb el poder de l’electricitat.

 

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí