Dissabte, el Sonar amb Fatima Al Qadiri, probablement un d’aquests noms propis que desborda discurs i creativitat.
Pujar

Fatima Al Qadiri, una reina malvada al tron del Sónar

Per Oriol Puig/ @ori_uri

 

La pluralitat a l’escena musical, no només pel que fa als gèneres musicals sinó pel que fa als gèneres pròpiament dits, hauria de ser prioritat en una societat madura, en una societat que aspiri a representar-nos a tots i totes en tots i cadascun dels seus àmbits. Fatima Al Qadiri és probablement un d’aquests noms propis que desborda discurs i creativitat. És molt més que una productora convencional a l’hiperpoblat territori del grime instrumental i l’electrònica avançada. Nascuda a Dakar, criada a Kuwait, resident a Nova York durant molts anys i ara establerta a Berlín, sustenta cadascun dels seus discos sobre un poderós concepte integrador, que la defineix tant a ella mateixa com a al món que l’envolta. Fatima Al Qadiri qüestiona els conceptes de nació, identitat i humanisme. Primer van ser els prejudicis de gènere, a Gene-Specific-Xperience; després, els videojocs militars i la guerra del Golf, a Desert Strike; i més tard, la visió d’Àsia que tenim des d’Occident, a Asiatisch; o l’obsessió amb la crueltat de la guerra i la vigilància policial de Brute.

 

Després d’un àlbum fosc i distòpic, poc ballable, com Brute, Fatima Al Qadiri ens ha sorprès amb un gir molt interessant a la seva trajectòria. A Shaneera, el seu últim EP, apareix en portada caracteritzada com una espècie de draq queen o de cantant heavy glam. Que ella mateixa sigui l’exuberant model de portada -amb aquest maquillatge extrem estil drag que, segons sembla, es va posar de moda a Kuwait a mitjans de la primera dècada d’aquest segle- confirma tot el que vol suggerir amb la seva música. Al Qadiri dóna a conèixer una situació personal susceptible i complexa on s’aborden molts temes i matisos. A Shaneera desafia les lleis enquistades de gènere. No oblidem que prové d’un país on la sodomia es paga amb presó. El seu títol també explica el que hi ha a l’interior i les qüestions de les quals vol parlar: Shaneera significa indignant o fastigosa, i també és una manera de dir “evil queen” en l’slang de diferents països àrabs. El disc és una carta d’amor oberta a totes les “queens” del món, i el seu apartat líric està ple de referències a xats del Grinder i fragments de monòlegs sobre drags o qüestions de gènere. No defuig les qüestions, sobretot emocionals, que afecten a ella i a tots els drags que poden sentir-se identificats amb la seva persona.

 

Amb aquest disc Fatima s’ha animat a tocar per primera vegada en directe, amb un show que presenta un potent dispositiu visual que explora l’espai volàtil entre masculinitat i feminitat. Una mostra més del geni d’una artista que sempre es recolza en conceptes de forta càrrega política i d’una profunditat molt poc habitual en l’àmbit de la música electrònica. La seva primera visita al Sónar (Dissabte, 16 de juny) és, per tant, un pas més en el camí d’expressar públicament un teixit de vivències atrapades en la problemàtica del gènere que són alhora denúncia política. Un entremat conceptual que exterioritza sota el prisma de la creativitat artística, on conflueix música electrònica i imatge en un fort dispositiu visual. En la seva música, de fet, no és estrany trobar les influències de sons àrabs barrejats amb l’electrònica més innovadora, fins i tot amb gèneres com el footwork. Per descomptat, Fatima Al Qadiri oferirà tota una constel·lació pròpia i singular que paga la pena conèixer i, sobretot, de la qual ser testimoni.

 

Fatima Al Qadiri
Dissabte 16 00:40 – 01:25

Sónar de Nit – SonarLab – Resident Advisor

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí