És difícil que ens passi pel cap anar a veure titelles si no és per fer feliç a algú més petit. Però qui diu que aquest tipus de teatre només és per a nens?
Pujar

Els titelles no són (només) per a nens

Per Berta Vilanova/ @BertaVilanova

 

És difícil que ens passi pel cap anar a veure titelles si no és per fer feliç a algú més petit. Però qui diu que aquest tipus de teatre només és per a nens? Precisament per trencar amb aquesta idea, va néixer ara fa quatre anys el Ròmbic, el Festival de Teatre de Titelles per a Adults, organitzat per l’associació Titellaire de Roquetes i l’Ateneu Popular 9 Barris, que enguany tindrà lloc el 6 i 7 d’abril. “Quan vaig començar a fer titelles per a adults, em vaig trobar que no hi havia mercat i que costava molt vendre aquest tipus de proposta. La creació d’un festival que aposta per aquest gènere és una gran notícia”, diu l’actor i titellaire aragonès Javier Aranda, que ja va participar en la primera edició del festival i aquest any ho torna a fer amb un espectacle sobre el pas del temps, Vida, guanyador del premi FETEN 2018. El festival acollirà dues representacions més: Cabaret Otaliano, de la Casa Taller Pepe Otal, i Gri-Gri, de Marionetes Nòmades.

 

“Al nostre país s’ha tendit a infantilitzar els titelles, per això s’associen sobretot a un públic familiar –opina Aranda–. A més, el teatre infantil és el que més funciona en l’àmbit comercial”. El titellaire, però, assegura que a través del teatre de titelles i visual es poden tractar temes com la crítica, la sàtira, l’humor, la poesia o l’erotisme, i es pot fer riure i plorar també als adults. “A mi l’espectacle que més m’ha fet emocionar ha estat de titelles. Els objectes i materials tenen una gran capacitat expressiva, i van directament a les emocions, toquen la fibra”. També ho creu així Néstor Navarro, que juntament amb l’Eugenio, el seu pare, dirigeix La Puntual, un dels únics teatres de titelles amb programació estable a Barcelona. “Molts adults ens fan comentaris com ara ‘feia temps que no em sentia així’ o ‘m’has fet recordar la meva infància’. L’efecte en els nens de 3 anys és molt sorprenent, perquè ells creuen que els objectes cobren vida de veritat. Però els més grans juguen a creure-s’ho. És entrar en el joc, com passa en qualsevol tipus de teatre.”

 

Titellaires contemporanis

 

Tot i que segueix predominant la dedicació al públic infantil i familiar, cada vegada més companyies s’aventuren a fer teatre de titelles per a adults, segons explica Navarro. “En els últims anys, al nostre país hi ha hagut un boom de companyies joves que, a través de nous llenguatges, busquen arribar a un públic més divers. Sovint s’enriqueixen amb altres disciplines, com ara la dansa, les arts plàstiques, la tecnologia o el cinema. Les creacions de Javier Aranda són un exemple d’aquesta tendència a la hibridació i també la prova que els titelles poden emocionar, i molt, a totes les edats.” Paral·lelament també s’han anat creant nous espais, com ara festivals o sales alternatives, que programen aquest tipus de propostes, com és el cas del Ròmbic. En aquesta línia, Oriol Ferre, codirector de la Fira de Teatre de Titelles de Lleida, que constitueix una de les eines de promoció, exhibició i negoci del teatre de titelles i visual a Catalunya, parla d’una revifada general del sector. “Està en un bon estat de salut. Tant pel nombre de companyies, que cada vegada tenen més presència internacional, com per la qualitat de les seves propostes. La creativitat que existeix arreu d’Europa en els llenguatges del teatre visual i de titelles obliga a posar el llistó alt.”

 

La companyia murciana Onírica Mecánica, que dirigeix Jesús Nieto, serà l’encarregada d’inaugurar la 29a edició de la fira –que tindrà lloc el 4, 5 i 6 de maig–,  amb l’espectacle Alicia y las Ciudades Invisibles. “És una adaptació contemporània d’Alícia al país de les meravelles, que combina el teatre d’objectes amb les noves tecnologies i el moviment –exposa Ferre–. Normalment inaugurem amb una companyia de fora, però aquest any hem volgut apostar per una d’aquí, per fer visible el bon moment que viu el sector” Altres espectacles que es podran veure són El Cruce, de la companyia catalana A2manos, una proposta escènica sobre el coratge, amb música en directe; Plastique, de la companyia de Quebec Puzzle Théâtre, un espectacle elaborat amb bosses de plàstic; o el ja esmentat Vida, de Javier Aranda, entre d’altres.

 

“El sector dels titelles va per bon camí pel que fa a la producció, però flaqueja en la formació i el suport en la creació”, opina Navarro. A Catalunya hi ha molts cursos i tallers, però falten programes oficials de formació. “Abans hi havia un itinerari a l’Institut del Teatre, però el van treure i ara només es fa alguna assignatura en l’àmbit de teatre de gest i visual –explica el titellaire de La Puntual–. Hi ha països que ens duen molt avantatge, com ara França, que a més de comptar amb el Festival Mundial de Teatre de Marionetes, ofereix molts tipus de formació, té l’Institut International de la Marionette a Charleville-Mézières, l’escola de referència mundial pel que fa a l’ensenyament del teatre de titelles, i els artistes estan molt més coberts. És un bon lloc on emmirallar-nos”.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí