El dia 23 d’abril tot el país s’omplirà de roses i, sobretot, de llibres. Més enllà dels best-sellers locals i...
Pujar

Els llibres que ens recomanen…

El dia 23 d’abril tot el país s’omplirà de roses i, sobretot, de llibres. Més enllà dels best-sellers locals i internacionals us proposem una sèrie de recomanacions literàries fetes per diferents cares conegudes del món de la interpretació, del periodisme, de la música o del cinema.

 

Per Rubén Garcia / @RuGarciaE

 

 

Santi Balmes, músic

Un clàssic: Lolita, de Vladímir Nabókov. Tal com va tot cal recordar un dels llibres que més poden arribar a qüestionar-nos si alguns temes moralment incorrectes poden arribar a atrapar quan hi ha un mestre de la paraula darrere.

Un actual: La princesa prometida, de William Goldman. El llibre, per fi, d’una pel·lícula meravellosament divertida.

 

 

 

 

Nausicaa Bonnín, actriu

Un de capçalera: Biografia del silenci, de Pablo d’Ors. Una reflexió sobre el silenci, la connexió amb un mateix i l’entorn, la societat que ens envolta i ens accelera. Una porta d’entrada a la meditació, a la reflexió i a la respiració pausada.

Imprescindible: M’estimes i em times, de Júlia Bertran. Pel despertar de la consciència, sincer, proper, empàtic… A través dels seus dibuixos clars i contundents la pilota rebota cap a la nostra teulada, seguits d’unes entrevistes reveladores i necessàries per obrir els ulls i començar una revolució.

 

 

 

Jordi Basté, periodista

Va amb tu allà on vas: L’amic retrobat, de Fred Uhlman i Una conxorxa d’enzes, de John Kennedy Toole. A la mili em van arrestar 10 dies i em van regalar aquests dos llibres. Em van fer enamorar de llegir. No es poden separar de la meva vida.

Una bona experiència: Muerte con pingüino, d’Andrei Kurkov. Amb aquest llibre m’ho he passat tan bé que recomanaria que la gent el consentís molt quan el llegís per poder-lo guardar i rellegir-lo anys després. Una meravella.

 

 

 

Guillem Clua, dramaturg, guionista i director

Un clàssic: 1984, de George Orwell. Sóc un apassionat de les distòpies en la ficció. Passa poc sovint que un autor predigui el futur de la humanitat de manera tan acurada, i és esfereïdor comprovar com el nostre món contemporani s’assembla tant a l’univers que Orwell va imaginar.

Un actual: Llum, d’Elisabet Riera. Una història d’amor entre una dona de mitjana edat i una preadolescent. En destaco la seva bellesa formal, la profunditat dels sentiments, la seva rotunda feminitat i la seva capacitat de posar-nos un mirall al davant a tots a l’hora de ser espectadors sense filtres d’aquest amor tan poc normatiu.

 

 

 

Sara Pi, cantant

Lectura reveladora: Mujeres que corren con los lobos, de Clarissa Pinkola. El seu contingut espiritual em va atrapar per sempre. Parla de la dona des d’un punt de vista nou per a mi. Sovint el rellegeixo i em segueix ajudant a entendre més i millor les diferents interpretacions del poder femení.

Pura saviesa: Las voces del desierto, de Marlo Morgan. Per mi és un recordatori i reflex de com la societat actual viu desconnectada del costat més simple, autèntic i essencial de l’ésser humà. Lliçons que s’aprenen a l’entendre els costums i dia a dia d’una tribu aborigen.

 

 

 

Ivan Benet, actor

El tornaries a llegir: La muntanya màgica de Thomas Mann. Em va atrapar fins a fer-me reflexionar sobre els grans temes filosòfics de la nostra cultura com són la mort o la lluita per la vida a través de la malaltia, la política i les seves múltiples opcions, l’estètica…

Et fascina: Extinción, de David Foster Wallace. Amb la seva escriptura obsessiva, hiperprecisa i poètica ens posa al davant un mirall devastador. Un recull de vuit contes que et fa riure, esgarrifar-te i posar-te les mans al cap a parts iguals en una mateixa frase.

 

 

 

 

Anna Maria Ricart, directora i dramaturga

Et va impactar: Madame Bovary, de Gustave Flaubert. Em va impactar, durant l’adolescència, perquè és una dona que no es resigna al paper que li ha imposat el patriarcat i que transgredeix les normes a través del sexe, que ella sublima en amor arran d’una mala digestió de novel·les romàntiques.

Has redescobert: La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda. Mostra una Rodoreda que s’escapa de l’etiqueta d’«escriptora de flors» que alguns li han volgut penjar. Una obra inacabada, complexa, estranya, íntima però universal, política i poètica alhora, que ens fa reflexionar sobre la societat en què vivim.

 

 

 

Daniel Anglès, director i actor de teatre musical

Un llibre especial: La fugitiva de Blanca Busquets. Haver-la vist créixer com a escriptora, llibre a llibre, ha estat apassionant: històries de dones fortes, amb música de fons i regust de xocolata. Aquest llibre m’espera a la tauleta de nit.

Un llibre LTGB:  Us recomano The front runner (El corredor de fondo) de Patricia Nell Warren. És el primer llibre de temàtica gay que vaig tenir amb 18 anys. Em va impactar tant que no sabria dir quantes vegades l’he llegit. M’identificava amb la por, l’instint d’amagar-se, la soledat dels personatges… Pensava: el món és així. Em satisfà pensar que cada vegada som més lluny d’una història com aquesta. Però encara hi ha feina. Hem de visualitzar-nos.

 

 

 

Carme Plà, actriu

Imperdible: Crec que ja no s’edita però, si mai teniu l’oportunitat de llegir-lo, us recomano el llibre de contes de Josep Carner: La creació d’Eva i altres contes. Sincerament desconeixia aquest Josep Carner amb un sentit de l’humor tan fi i tan implacable i crític alhora.

Un altre conte: Las pequeñas virtudes de la Natalia Ginzburg. M’agrada la barreja de sensibilitat i cruesa i la seva manera de dibuixar l’ànima humana, els sentiments, la buidor i la plenitud de les petites coses, que construeixen la vida.

 

 

 

Josep Mª Pou, director i actor

Et representa actualment:  Per descomptat Moby Dick. En la seva edició completa, no pas abreujada. Perquè és una de les grans novel·les de la literatura universal que mai tenim temps de llegir amb la calma i concentració que necessita. Potser ara és el moment.

Un lectura punyent: Els homes i els dies, que recull l’obra narrativa completa (dues novel·les: L’aprenentatge de la soledat i El nen ferit) de David Vilaseca, desaparegut prematurament. En concret, L’aprenentatge de la soledat, que va guanyar el Premi Octubre de narrativa l’any 2007, és una novel·la a reivindicar, per la seva brutal sinceritat, i pel seu estil i qualitat literària espatarrants. Una lectura sorprenent.

 

 

 

 

Alícia Gorina, director d’escena

T’han fet reflexionar: us recomano Argelagues, de Gemma Ruiz i Solitud de Víctor Català. Tots dos m’han ajudat a entendre’m, m’han explicat una part de la meva història fins i tot una part molt íntima, que no coneixia. Tenen molt a veure: donen veu a la història invisible de dones humils catalanes i tots dos tenen un fort component rural. Solitud per mi és la mare d’un tipus de literatura catalana que reconec que m’ha configurat com a dona i com a catalana, com si construís la imatge de com sóc o del que crec que sóc / del que som o del que creiem que som!

 

 

 

 

Enric Cambray, actor

T’ha atrapat: Pura vida, José María Mendiluce. És un llibre que no puc deixar anar. Una història que ens podem fer nostra sobretot la gent de la meva generació, per proximitat d’edat amb la protagonista i els anhels vitals que té. Un viatge.

Poesia directa a l’ànima: Sonets, de William Shakespeare (amb traducció de Salvador Oliva). Siguis actor o no us recomano aquesta obra que posa paraules a tots els sentiments que hem viscut quan ens hem enamorat i ens han correspost, però també quan no ens han fet cas o quan ens han deixat. Un Shakespeare desconegut per molta gent.

 

 

 

Francesc Casadesús, director del festival Grec

 Un llibre per recuperar: Paradisos Oceànics d’Aurora Bertrana. Em sembla interessant recuperar ara la veu narrativa d’una dona i la seva mirada sobre la Polinèsia els anys 30 del segle passat.

Un historia d’amistat: Tan poca vida de Hanya Yanagihara una història d’amistat entre quatre homes a Nova York, escrita per aquesta autora Hawaiana.

 

 

 

 

Rosa Gámiz, actriu

Un clàssic per revisar: Romeu i Julieta, de Shakespeare (amb traducció al català de Salvador Oliva). Al llarg dels anys l’he anat revisant i sempre n’he tret coses noves… com sempre passa amb el Shakespeare. El recomano perquè és una història tràgica però molt bonica també per a treballar amb nens i nenes.

Una nova adquisició: Em dic Lucy Barton, de Elizabeth Strout. És una novela  que em van regalar per nadal i que em va emocionar molt… feia temps que un llibre no m’arribava tant!

 

 

 

Oriol Tarrassón, director i actor

Una oda a la vida: Estances d’ Omar Khayyam (amb traducció Ramon Vives Pastor). És un clàssic de la poesia del qual se’n troben mil traduccions però al meu entendre cap com aquesta. Una meravellosa reflexió sobre com podem dedicar el nostre temps per arribar a sentir-nos lliures i en pau amb el món.

T’ha captivat: Bajo el árbol de los Toraya de Philippe Claudel. Comença parlant de la llegenda d’aquest arbre, però després d’haver llegit el llibre tenia la sensació que l’arbre havia crescut dins meu. Absolutament captivat per l’ elegància literària d’aquest homenatge a la vida senzilla i extraordinària d’un ésser humà qualsevol i al mateix temps excepcional.

 

 

 

Lluís Marquina, periodista
Un llibre de memòries: Sens dubte Cosas que los nietos deberían saber de Mark Oliver Everett. Una autobiografia magnètica que et fa descobrir una vida plagada de desgràcies i les sorprenents històries per superar-les. A més si, com jo, quan comences el llibre ets un ignorant d’EELS -la banda que lidera Everett- el premi serà doble. Descobriràs un univers musical que també t’atraparà.

Un llibre reivindicatiu: Todos deberíamos ser feministas de Chimamanda Ngozi Adichie. Amb un to molt amè i amb vivències personals que demostren de forma molt eficaç allò que (gairebé) tots tenim molt clar: el feminisme està més fort que mai però, lamentablement, encara té molta feina per fer. Us deixo una de les sentències més celebrades del discurs: “La cultura no fa la gent. La gent fa la cultura.”

 

 

 

Judit Neddermann, compositora i cantant

Un clàssic personal: Cien años de soledad de Gabriel García Márquez. És dels pocs llibres que m’ha atrapat i se m’ha endut completament. Desitjava seguir llegint per seguir vivint en la història, els personatges, la família.

Estàs immersa en: Luna roja de Miranda Gray. Indispensable per entendre la naturalesa cíclica femenina i totes les possibilitats d’aprenentatge que ens ofereix.

 

 

 

 

Aina Clotet, actriu

Un llibre se sempre: Us recomano L’étranger d’Albert Camus.
Un de més nou:Tu no eres como otras madres d’ Angelika Schrobsdorff o M’estimes i em times de la Júlia Bertran.
No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí