Un article d'opinió del director i actor Ferran Utzet: una reflexió al voltant de l'ofici teatral.
Pujar

El teatre que m’agradaria fer

Per Ferran Utzet 

Quan no estic dirigint llegeixo una obra de teatre al dia. Ho faig per diversos motius: per estar al dia de les noves escriptures, per refrescar els clàssics, per entrenar la imaginació escènica… Però sobretot ho faig per decidir quin serà el proper projecte que intentaré aixecar. Aquesta és, en realitat, una de les vessants de l’ofici que trobo més complexes: escollir quina obra portar a escena; entenent que el més difícil de tot és, sense cap mena de dubte, aconseguir prou recolzament per portar-la a escena… Però aquesta seria la matèria d’un altre article!

 

Busco obres que m’emocionin íntimament, perquè el teatre que no m’emociona no em satisfà. Busco obres que m’obrin la porta a un univers que em resulti acollidor: el de la persona que ha escrit les paraules que posarem en escena. Busco obres que em permetin dialogar amb mi: obres que em permetin, en el procés de treball amb l’equip artístic, amb els actors, entendre’m una mica més, a mi i el meu paper al món; obres que em facin aprendre. I, finalment, busco obres que em permetin dialogar amb la societat, perquè dirigir una obra és enviar-li un coet carregat de paraules, d’imatges, de reflexió, d’autorepresentació. D’energia.

 

Aquests darrer objectiu em sembla especialment crucial avui i aquí, perquè vivim una època de lluites decisives. La democràcia, la llibertat d’expressió, el feminisme, els drets humans… Si no lluitem per aquests valors, si no els defensem des de l’acció, podem perdre’ls.

 

No tinc les coses prou clares per alliçonar (per sort), ni tampoc per dictar sentències sobre què cal fer (mai se m’acudiria).  Però sí que m’agradaria, des del teatre (des d’aquest coet que, amb cada obra, envio a la societat) transmetre energia per actuar. Transmetre, com diu John Berger, confiança en la foscor. Escullo, si puc, un teatre que ens ajudi a resistir el desànim. Un teatre càlid que ens aculli, que ens cuidi, que ens faci sentir que no estem sols. Un teatre que, d’alguna manera, ens faci desitjar ser millors; un teatre que ens ajudi a creure que podem fer alguna cosa.

 

Sí, crec que aquest és el teatre que realment m’agradaria fer: un teatre que ens donés força per seguir lluitant.

“El futur que tant els espanta arribarà.

I llavors el que quedarà de nosaltres és la confiança que hem mantingut en la foscor.”

John Berger, a Cartes d’ A a X

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí