Clar que a la platja s’està millor, però, si l’alternativa és Barcelona, combina les passejades en bermudes pel Passeig Marítim amb una mica de cultura!
Pujar

El teatre obre per vacances

Fa uns quants anys era inviable que els teatres continuessin la seva activitat més enllà del juliol, però els hàbits van canviat i a l’àrid desert estival de la gran ciutat hi van començar a aparèixer petits oasis escènics. Una sèrie de programadors valents van començar a apostar per omplir un buit amb propostes que saciaven els teatreros sense vacances, sobretot a l’agost.

 

Si es cert que el Grec aglutina totes les mirades durant el juliol, hi ha uns quants teatres que ofereixen opcions alternatives. N’hi ha per tots els gustos i inquietuds… de les més fàcils, però no menys gracioses, a les més mainstream, però no menys necessàries, des de hipnotitzadors que llegeixen ments a presentadors de programes del cor que juguen a ser estrelles de musical. Però pels qui cerqueu molt més, també n’hi ha per a vosaltres: aquest juliol a l’Almeria Teatre podreu veure Tractat de blanques amb la Carme Pla (de T de Teatre), una reflexió sobre la immigració i la identitat; també ha nascut l’inusitat festival de Perles teatrals de l’Aquitània Teatre, que recupera petites joies teatrals (com Filla del seu pare) per als espectadors més despistats; teatre “made in Argentina” a La Badabadoc amb En el fondo; o èxits que allarguen estada a la cartellera, com l’aclamada peça de Wilde, La importància de ser Frank, en una excel·lent revisió de La Brutal, al Teatre Poliorama.

 

Si busqueu òpera, la trobareu al Gran Teatre del Liceu amb composicions de Puccini (Manon Lescaut) i Donizetti (La favorite). D’altra banda, a l’aire lliure també s’hi està molt bé! Els Parking Shakespeare ens proposen Tot va bé si acaba bé, una comèdia del gran dramaturg britànic que es podrà veure del 19 de juliol al 5 d’agost al Parc de l’Estació del Nord.

 

A l’agost també hi ha vida! Mentre el Teatre Apolo es vesteix de coloraines tropicals per rebre el mític Cabaret Tropicana i les cases de monòlegs, humor i improvisació segueixen despertant somriures, al Maldà podreu veure un fresc musical de petit format: Tot el que no ens vam dir és una història d’amor d’Alícia Serrat i Miquel Tejada amb producció de Daniel Anglès. El musical també serà protagonista al Teatre Gaudí: els responsables de l’èxit Generació de merda proposaran del 2 d’agost al 2 de setembre El futbol és així (de gai), un musical que reflexiona sobre homosexualitat i esports, els tòpics de la premsa esportiva o la invisibilitat del futbol femení. I, finalment, tampoc faltaran les reposicions: Sota la catifa torna a la renovada Sala Versus Glòries per mirar de repetir l’èxit de públic de l’any passat.

 

Clar que a la platja s’està millor, però, si l’alternativa és Barcelona, combina les passejades en bermudes pel Passeig Marítim amb una mica de cultura, que hi ha teatres que a l’estiu també aixequen el teló i s’hi està molt bé!

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí