Pepe Carvalho tindrà vida també en el còmic gràcies al dibuixant mallorquí Bartolomé Seguí.
Pujar

El tatuatge de Manuel Vázquez Montalbán 

 

Per Clara Ferrer Capó/ @claraferrer3

 

“He nacido para revolucionar el infierno”. Aquesta frase, tatuada a l’espatlla d’un cadàver flotant a la platja de Vilassar a Barcelona el juliol de 1974 és el desencadenant de Tatuaje, novel·la que Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona 1939 – Bangkok 2003) publica aquell mateix any i que esdevé el naixement de Pepe Carvalho, un dels personatges de ficció més importants de la literatura, i de la cultura, en general, del segle XX.

 

Ara, per primer cop, Pepe Carvalho tindrà vida també en el còmic –a la gran i a la petita pantalla ja ha estat encarnat per Carlos Ballesteros, Patxi Andión, Constantino Romero, Juanjo Puigcorbé o Eusebio Poncela, entre d’altres– gràcies al dibuixant mallorquí Bartolomé Seguí (Palma, 1962) i al controvertit guionista Hernán Migoya (Ponferrada, 1971), que firmen una edició feta amb cura i a l’alçada de les expectatives que genera adaptar una obra del gran Vázquez Montalbán. De fet, la iniciativa del projecte –que seguirà amb les publicacions també en còmic de La soledad del manager i Los mares del sur– va venir de la mà del mateix fill de Manuel Vázquez Montalbán, David Vázquez Sallés, i de Migoya. En aquest sentit, tant Seguí com Migoya compten amb una trajectòria que els avala: Seguí va ser Premi Nacional 2009 per Las serpientes ciegas y Migoya és l’autor de Todas putas (2003), Olimpita (2009) i Plagio (2012).

 

Malgrat que Vázquez Montalbán va donar a llum a Carvalho, el seu alter ego, el 1972 a Yo maté a Kennedy, és a Tatuaje quan se’ns presenta el Carvalho detectiu en tota la seva plenitud, com ara la seva relació sentimental amb la prostituta Charo. Carvalho es un personatge carismàtic, hedonista, ple de contradiccions, crític i, per sobre de tot, un antiheroi de categoria. És carismàtic precisament perquè és humà, té debilitats i representa molt bé el ciutadà de l’Espanya del final del franquisme i de la Transició i, concretament, de Barcelona. La Ciutat Comtal, –i, de forma especial, el Raval– no s’entendria sense Carvalho, detectiu gurmet –que compta, fins i tot, amb una ruta gastronòmica per Barcelona, amb aturades a Casa Leopoldo, el mercat de La Boqueria o el Bar Pinotxo– que creix al Barri Xino i que, per tant, està prop de la prostitució i els macarrons, les drogues, els obrers i sindicalistes i, com no pot ser d’una altra manera, dels empresaris corruptes. No obstant això, a Tatuaje, Barcelona també comparteix protagonisme amb Amsterdam, on Carvalho viatjarà seguint la pista de l’assassí.

 

Referències culturals

 

Les sèries sobre Carvalho es poden llegir, a més a més de com a novel·les, com a cròniques periodístiques de qui té el despatx en ple Raval, símbol de la Barcelona més visceral, però la residència a l’elegant zona de Vallvidrera. Carvalho és un gran observador amb mirada crítica, capaç de cremar el Quixot a la seva xemeneia. És un home de paladar selecte que es defineix a ell mateix com un bon vivant i a qui, com va resumir molt bé Seguí a una entrevista, només li agrada el bon menjar i el bon follar. D’altra banda, Tatuaje és ple de referències culturals: Carvalho canta a tot volum cançons dels Bee Gees (“I can’t see nobody” o “I started a joke”), va al cinema a veure Esplendor en la hierba, Matar a un ruiseñor i Dos hombres y un destino i, fins i tot, fa broma comparant-se amb Philip Marlowe, també investigador fictici creat pel gran mestre de la novel·la negra, Raymond Chandler.

 

A Montalbán, com als grans creadors i escriptors, no te l’acabes mai. El seu univers és així, creixent i sense límits i, tot i que fa quinze anys que ens va deixar, els millors artistes i autors contemporanis el segueixen ressuscitant i recordant. Carvalho no ha mort, els seus fidels seguidors i lectors no ho permetran. Perquè, com se sol dir, un no mor mentre que hi hagi algú que el recordi. No es tracta de modes; els grans noms estan per sobre de les tendències i de les fronteres de l’espai-temps.

 

Tatuaje

Manuel Vázquez Montalbán, Hernán Migoya i Bartolomé Seguí

Norma Editorial

 

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí