La música ens connecta amb nosaltres mateixos, amb els altres, amb el món i el més enllà. [entradilla]   Per...
Pujar

El petit oasi de les cançons

 

Per Albert Martí / @Albertillu9

 

D’on surten les cançons de Connexions?

La música sempre surt de llocs difícils d’explicar on es barregen moltes coses. Influències que van des de la música que escoltaves de petit fins a l’últim concert, records passats, vivències, amors o converses amb amics, ganes d’explicar, de denunciar o estimar. En aquesta barreja estranya i contradictòria neixen les cançons. Sense fronteres, condicions ni filtres.

 

En aquest disc t’acompanyes de músics de la talla de Judit Nedderman, Joan Colomo… Com es van gestar aquestes col·laboracions?

La música ens connecta amb nosaltres mateixos, amb els altres, amb el món i el més enllà. Amb la Judit Neddermann i amb l’Alessio Arena fa temps que som amics i cantem junts, en Joan Garriga és un referent per mi i amb en Colomo ens hem anat trobant en mogudes i històries. És un regal poder ajuntar les veus amb persones que admires i estimes.

 

Les teves cançons tenen influències estilístiques diverses. D’on neix aquest mestissatge?

Jo vaig estudiar clàssica fins als 22 anys, a casa s’escoltava molt folk i músiques del món, el meu avi era fan del jazz clàssic i els boleros, vaig viure mig any a Cuba i tres anys a Mèxic… Aquest podria ser un mapa on hi ha referents que van de Calle13 a la Penguin Cafe Orchestra, passant per Goran Bregovich, Rufus Wainwright, Natalia Lafourcade o la Locomotora Negre. És un mapa peculiar però per és el meu i el que, inevitablement, em nodreix de influències. És per això que la meva música costa de classificar i fuig de les etiquetes a les que estem acostumats.

 

Deies en una entrevista que “la música ens connecta amb nosaltres mateixos (…) i això fa molta falta en una societat cada cop més malalta”. Anem a pitjor?

Com més a pitjor anem, més necessitarem la música! El món es mou per interessos cada cop menys humans. Enmig d’això, l’art i la cultura són un petit oasis de salvació, com a mínim per agafar aire, per deixar-nos un moment per buscar les coses essencials.

 

Cantes en català, castellà, italià, anglès i àrab. T’agradaria tocar més fora de Catalunya?

M’encantaria! De fet he tocat a EEUU i en una petita gira per Mèxic. M’agradaria poder viatjar més amb les concerts i encara que la meva música podria ser molt internacional i totalment exportable no és fàcil sortir a l’estranger, necessites inversió de temps i diners!

 

Ets més de teatres o de festivals?

Cada cosa te la seva gràcia! Per sort la meva proposta encaixa tent en festivals com en Teatres i la veritat és que no em puc queixar gents perquè tant en els circuit de festivals com en els concerts en Teatres sempre ha anat molt bé tant de públic com de crítica! El Teatre et permet fer un concert més net, més detallista, més comunicatiu i als festivals pots potenciar la part més energètica i la força de les cançons.

 

– D’Osona al món. Sembla que hi ha una generació imparable de músics osonencs com Txarango, The Sey Sisters, Els Catarres, Joana Serrat, Arnau Tordera i tants d’altres que ocupeu, actualment, la primera línia de batalla musical. Com veus la salut d’aquesta escena musical?

Hi ha molta música i molta creativitat i això és contagia i s’encomana, també engresca i motiva al públic a anar a concerts i escolta propostes. Però per altra banda el sector musical i cultural al nostre país és molt precari i son molts els que tot i tenir propostes de molt nivell no son escoltats per els grans programadors i mitjans. Tinc bons amics, músics de nivell, que han de treballar en un call center cada dia o han de marxar del país, mentre hi ha propostes que es repeteixen i es repeteixen en tots els festivals, em sap molt greu i és un mal símptoma de l’escena musical catalana en general. També a nivell social la cultura és vista com un entreteniment i no som conscients de lo important que és, per exemple, la música en directe. Un grup de persones que està tocant en viu, per tu, en aquell moment i no un altre, música. Això és un bàlsam per l’esperit que hauríem d’apreciar i potenciar, anant a concerts, al teatre, llegint, ballant… segur que seriem molt més feliços que passant-nos el vespre mirant les històries de Instagram.    

 

Deu anys, quatre discos i més optimista que mai. Quina és la teva recepta?

No sé si n’hi ha. La primera cosa és fer el que t’agrada i fer-ho perquè t’agrada. Encara que això signifiqui anar a contracorrent. La força de veure algú que s’emociona en un concert, quan saps que la teva música ha curat gent… Tot això potser forma la recepta.

 

 

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí