Hem parlat amb la companyia Mos Maiorum sobre el seu nou espectacle 'Gentry' que s'estrenarà dins del Grec Festival de Barcelona, a la Hiroshima
Pujar

“El món és com un taulell per jugar i fer diners amb els drets fonamentals de les persones”

Per Gema Moraleda /@GemOnTheMoon

 

Després de descobrir el teatre verbatim a Anglaterra, Ireneu Tranis va buscar còmplices per crear un espectacle fent servir aquesta tècnica. Amb Mariona Naudin i Alba Valldaura van crear Mos Maiorum, el seu primer espectacle, que parlava de la frontera sud espanyola. El seu segon treball, Gentry, guanyador del premi Adrià Gual, s’estrenarà al Festival Grec.

Gentrificació és la paraula de moda. Definida per alguns com “la substitució de la classe popular d’un barri per una de poder adquisitiu més gran” i per d’altres com “la transformació d’un barri degradat de classe baixa en un de classe mitjana alta”, la gentrificació s’ha colat a les nostres vides i hi té un impacte directe. Quedo amb els creadors i intèrprets Ireneu Tranis i Mariona Naudin i l’escenògrafa Clàudia Vilà, de la companyia Mos Maiorum, per parlar del seu nou espectacle, Gentry, que aborda precisament aquest tema.

“Vam triar-lo perquè cal parlar d’això. La gent està marxant en massa de la ciutat, hi ha molts problemes en l’accés a l’habitatge i vam pensar que la gentrificació seria el tema, però a mida que vam anar investigant, hem descobert que gentrificació és un sac molt gros de coses i que en el fons estem parlant de dret a l’habitatge, dret a la ciutat i del capitalisme. De com el dret a l’habitatge es manipula per raons del mercat i de com això està afectant a tot arreu, no només a Barcelona. A l’obra partim de Barcelona, perquè ens afecta directament, però parlem també de Berlin i Venècia. De Berlin perquè hi ha un problema clar d’especulació financera, compra vertical de pisos i expulsió de veïns, i de Venècia, pel fenomen de la turistificació, del canvi d’ús d’una ciutat per convertir-la en un lloc de població flotant. Ens serveix per comparar-ho amb Barcelona i entendre que no és un fenomen local, sinó global. De fet, pels especuladors, el món és com un taulell per jugar i fer diners amb els drets fonamentals de les persones. Viuen a un món paral·lel”.

 

Un llarg procés de documentació

Amb Gentry, Mos Maiorum aposta novament pel teatre documental i verbatim. El procés de creació passa per entrevistar i enregistrar testimonis reals sobre el tema que es vol tractar. “Tenim molt material. Hem parlat amb acadèmics, polítics, afectats, activistes i turistes. Entre els noms destacats tenim Gala Pin, David Bravo o Alessandro Scarnato. També vam intentar parlar amb el Gremi de Restauradors, immobiliàries o Airbnb però va ser impossible”. L’espectacle es munta a partir d’aquests testimonis, que els intèrprets reprodueixen fidelment cada dia gràcies a uns petits auriculars. “Nosaltres som puristes del verbatim, fem servir verbatim amb auriculars perquè creiem que és la manera que l’intèrpret no pugui manipular el testimoni ni inventar, no hi ha marge, només repeteix. Com a intèrpret és molt curiós, perquè et dona la sensació que no estàs fent res, però com que l’àudio és tan viu, transmets el to de veu, les pauses, tot. Ets un vehicle.”

 

L’aposta pel teatre documental de Mos Maiorum es complementa amb el desig de fer espectacles immersius per al públic, espectacles creats per ser viscuts i no només vistos. “La gentrificació té a veure amb l’espai públic, per tant, volem situar el públic en aquest espai que està sent gentrificat. Amb la gentrificació la gent se sent desplaçada, així que potser el públic se sentirà desplaçat. També volem reflectir la vessant estètica de la gentrificació, que es un fenomen relacionat amb el soroll visual. El gòtic, per exemple, no és apte per epil·lèptics. Cada cop hi ha més botigues de souvenirs. L’altra dia vaig veure un obridor que era una polla amb un bigoti de Dalí i una sargantana. A on coi és fa això i qui coi ho fa? Quins somnis tenen aquesta gent? Qui ho compra? És molt curiós quan tu formes part d’una ciutat i no et reconeixes en la imatge que se’n dona d’ella”. Així, a Gentry hi haurà testimonis, però també imatges poètiques, grotesques, composicions corporals, un ús important del vídeo i contraposició de discursos entre la imatge i la veu. Tot plegat per denunciar una situació però, també, per donar espai a les opcions de resistència. “Hi haurà una part de l’espectacle dedicat a les alternatives, a les resistències, perquè existeixen”.

 

El futur que ens espera

Malgrat tot, amb el material sobre la taula, els membres de la companyia tenen opinions diferents sobre el futur que ens espera. Mariona Naudin pensa que “resistir és la paraula, però ja està. Hi ha legislació molt injusta a nivell estatal que l’ajuntament intenta combatre amb sancions administratives, aprofitant petites escletxes a la llei, que és la única cosa que poden fer. Però només es resistència. Com pots combatre el monstre de l’especulació immobiliària? Hi ha les cooperatives d’habitatge, però són opcions per gent de classe mitjana alta que té un capital per invertir. Hi ha molta gent que no el té”. En canvi, Ireneu Tranis es mostra més optimista: “Penso que la visibilització a través dels col·lectius i cooperatives farà que la cosa canviï, perquè així no pot seguir. Per les mateixes ciutats, per la mateixa economia”. Tots dos coincideixen, però, en que és fonamental organitzar-se i conèixer els propis drets. “I legislar”.

Quan els pregunto si fan teatre polític ells sostenen que el seu teatre és documental però que “tractar amb la realitat et posiciona”. En qualsevol cas, amb Mos Maiorum van descobrir que la seva fórmula té una bona acollida per part del públic, així que esperen repetir èxit amb Gentry. “És un tema que ens interessa a tots i en aquesta ocasió ens hem permès fer una mica d’humor. És molt grotesc tot plegat. La gent riurà. No parlem de vida o mort com a la frontera sud, estem parlant de drets fonamentals, que són igualment importants, però no és el mateix.”

 

Hiroshima.

Del 7 al 9 de juliol.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí