"Quins són els reptes del disseny del futur? Els professionals comencen a preparar el terreny".
Pujar

El futur del disseny: un repte moral

Per Clàudia Rius/ @ClaudiaRiusL 

 

Si volíeu saber què era el disseny, l’exposició Design Does no us en donava la resposta. No pretenia entrar en cap discussió teòrica sobre el significat d’aquest concepte, ni tampoc fer una revisió del seu vessant històric, o mostrar un recull de peces. Design Does. Allò que el disseny fa, recerca liderada per l’Escola Elisava, indagava en els reptes dels dissenyadors del futur, que no són altres que els dels dissenyadors actuals.

 

Al parlar del futur, l’Elisava volia retratar els professionals del sector com a persones amb un rol més decisiu del que podria semblar a simple vista;  experts que han de tenir en compte l’impacte de la seva feina més enllà de la part pràctica. Per això és especialment interessant aquesta proposta del Museu del Disseny, que va tancar les seves portes el 13 de maig: perquè obligava al visitant a anar més enllà de l’estètica i qüestionar-se també les repercussions ètiques i morals del disseny.

 

Seria injust vendre aquest fet com una sorpresa. Pilar Vélez, directora del Museu, insisteix sempre en la importància de la reflexió crítica dins de la seva institució. “Més enllà d’aplegar, conservar, estudiar i difondre un patrimoni públic, el Museu vol ser un centre d’observació de l’actualitat”, explica Vélez, que recorda que el Hub no és només un espai expositiu sinó també un punt d’encontre i reflexió del sector.

 

Així doncs, què pot aportar al futur el disseny que ja s’està fent actualment? Aquest era el quid de Design Does. El director general d’Elisava, Javier Peña, apuntava tres premisses sobre el disseny: que és quelcom que els éssers humans hem fet sempre, des de la creació de les primeres eines fins a l’últim microxip; que no és propietat exclusiva dels dissenyadors, sinó que tothom pot utilitzar-lo i que, per tant, la tasca professional és cada vegada més àmplia i complexa; i, finalment, que crea les societats presents i futures, i que té la responsabilitat de conèixer i afrontar els reptes socials i polítics.

 

És per això que Laura Clèries, d’ELISAVA Research, i Pau Garcia, de Domestic Data Streamers, els dos comissaris de l’exposició Design Does, van voler explicar aquesta disciplina “no a través d’una definició de diccionari sinó de manifestacions reals, tant en positiu com en negatiu”. Perquè aquest és un dels temes importants al voltant de l’activitat en qüestió: no sempre tot el que es dissenya és constructiu, i cal tenir també en compte que fa anys que el poder ha entès que si l’utilitza de forma sàvia, el disseny pot jugar al seu favor.

 

Un cas clar: a Design Does hi vèiem un model d’arma autònoma que s’utilitza a Corea del sud i que entra dins del sac de les anomenades killer robots: màquines capaces d’identificar i atacar un objectiu sense intervenció humana. “Així, les decisions sobre la vida i la mort, fins ara competència exclusiva de les persones, són preses per màquines”, llegíem a l’exposició. És un exemple clar de la filosofia que explicàvem fins ara: “El disseny no només atén a formes i processos, sinó també a qüestions ètiques”.

 

Per transmetre tot això, un dels mèrits d’aquesta exposició era que sabia ser conseqüent amb el seu discurs i aplicar-lo a la manera d’articular la mostra. Design Does es dividia en 15 preguntes, cadascuna de les quals tenia un espai individual on desenvolupar-se. I la visita era interactiva: a l’entrar es donava una targeta al visitant, que l’utilitzava per respondre les preguntes i interactuar amb els materials exposats. Així, per una banda, Design Does obligava al visitant a tenir un paper actiu; i per altra banda, creava contingut nous a partir dels resultats de les interaccions. I és que en el futur del disseny, els consumidors hi tenen molt a dir.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí