“El dia que els homes tinguin por que els tallin la polla amb un cúter entendran què vol dir ‘no’”. La Teoria King Kong amb què l’escriptora i directora de cinema francesa, Virgine Despentes, parla clar i català, traduïda amb grapa per Marina Espasa.
Pujar

El dit (i el puny) a la nafra del mascle

Per Jordi Benavente/ @jordibenavente

 

“El dia que els homes tinguin por que els tallin la polla amb un cúter quan estiguin subjectant una noia amb força, de sobte sabran com controlar les pulsions ‘masculines’ i entendran què vol dir ‘no’”. Amb aquesta fúria escriu Virginie Despentes (Nancy, 1969) i així d’actual resulta aquesta Teoria King Kong (L’Altra Editorial, 2018) amb què l’escriptora i directora de cinema francesa parla clar (i català, traduïda amb grapa per Marina Espasa) sobre feminitat, prostitució, violacions, pornografia, capitalisme, vida, feminisme i revolució.

 

Algunes experiències vitals l’han preparada per lluitar, com haguessin pogut destruir-la. Al llibre explica que ja de ben jove s’afarta d’haver de donar explicacions per la seva “manca de feminitat” i s’hi rebel·la, decideix no callar. Pateix una violació múltiple als 18 anys: en un bosc, una amiga i ella, i tres paios amb una escopeta. Després es prostitueix, la seva manera, escriu, “de restauració, un bitllet rere l’altre, de tot el que se m’havia pres amb brutalitat”. I al cap d’un temps publica Baise-moi (1993), la seva primera novel·la, protagonitzada per dues noies i farcida de sexe i violència, violació inclosa, que ella mateixa va portar al cinema l’any 2000 i que les autoritats franceses van classificar X.

La poeta Maria Cabrera, que prologa l’edició catalana de Teoria King Kong, ho resumeix dient que és “com si la immoralitat no fos la violació, sinó el relat que se’n fa”. I aquest és un dels nervis que travessa tot el manifest i una de les tàctiques del patriarcat, que denuncia Despentes: culpar la víctima i silenciar-la. Teoria King Kong és de 2006 però a casa nostra arriba justament ara que “el debat feminista es troba en el terreny que més explora Despentes, el terreny del cos femení i les batalles que hem de passar les dones perquè els homes entenguin que els cossos no els pertanyen”, ens explica Eugènia Broggi, responsable de L’Altra Editorial.

 

Teoria King Kong és feminista, llibertari, anticapitalista. “Els cossos de les dones només pertanyen als homes per contrarestar el fet que els cossos dels homes pertanyen a la producció, en temps de pau, i a l’Estat, en temps de guerra. La confiscació del cos de les dones es produeix al mateix temps que la confiscació del cos dels homes. Ningú no hi guanya, en aquest afer, tret d’alguns dirigents”, escriu Despentes.

 

Per a Broggi, en el seu moment, va ser una “lectura il·luminadora i adrenalínica”, i per això va decidir apostar-hi. El descriu com “un text violent, que parteix de la violència, l’experiència de la violació múltiple, i que n’explora els límits” i que, al mateix temps, “posa sobre la taula perspectives inusuals, fins i tot en cercles feministes, sobre temes polèmics com la prostitució i la pornografia”. I per si tot això fos poc, també toca “qüestions de classe, inevitablement lligades a l’experiència femenina col·lectiva i individual”.

 

 

Davis, noves veus i punys alçats

 

En una entrevista de 2013, al diari Libération, en què Despentes és l’entrevistadora i Angela Davis l’entrevistada, l’activista estatunidenca li diu a la francesa: “El feminisme no és tant una qüestió de gènere com de certes maneres de pensar i de lluitar”. Me les imagino fumant en silenci, mirant-se amb complicitat, fent que sí amb el cap. L’ex pantera negra afegeix: “Hi ha una connexió entre la violència militar, la violència de la policia, la violència dins les presons i la violència domèstica”. Davis i Despentes, alineades.

 

Cada vegada més veus i punys alçats: #OnSónLesDones, #EnsVolemVives, la campanya #MeToo i totes les seves rèpliques a nivell planetari. Virem, per fi? Abolirem el patriarcat i totes les injustícies i agressions que aquest sistema empara? En tot cas, proliferen propostes de demolició, plans d’atac i relats diversos: busqueu sinó els llibres de Leticia Dolera, Bel Olid, Maria Llopis, Lucía Lijtmaer, Jokin Azpiazu, Natza Farré, Mireia Redondo, Roxane Gay, Chimamanda Ngozi Adichie, Paul Beatriz Preciado, Júlia Bertran, David Miró… Ho escriu Despentes: “el feminisme és una aventura col·lectiva, per a les dones, per als homes, i per als altres. Una revolució que està en marxa. (…) No es tracta d’oposar els petits avantatges de les dones als petits privilegis dels homes, sinó de fotre-ho tot enlaire”.

 

Qui l’hauria de llegir, doncs, aquest Teoria King Kong? Broggi obre el focus al màxim: “Tothom. Els homes hi trobaran exemples desoladors d’experiències femenines que els ajudaran a entendre millor aspectes no només de la vida d’una dona sinó del perquè de moltes reivindicacions i campanyes. Però crec que a qui més servirà serà a les lectores dones. I joves. Perquè és un llibre ple d’esperit de batalla, d’adrenalina i de força: comunica ganes de lluitar, de viure sense por, de confiar en la pròpia força i en la pròpia capacitat d’independència”.

 

Activisme i bona literatura, en menys de 150 pàgines Despentes analitza, diagnostica i crida a l’acció, i, alhora, desplega la narració crua i magnètica d’alguns dels episodis de la seva vida, que l’han fet com és. En paraules de Broggi: “Un dels grans èxits del llibre és la seva capacitat de barrejar registres i fer una mena d’artefacte poderosíssim i molt sòlid; combatiu, directe, ple d’argot i fugint de la retòrica per deixar-nos amb la frase nua, amb la sentència com un cop de puny a la boca de l’estómac”.

 

*Virginie Despentes serà una de les convidades al festival Primera Persona, que es farà a Barcelona l’11 i 12 de maig.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí