Qui observa descobreix. Qui obre portes teixeix aliances. Qui arrisca guanya. Així es va gestar el cicle Circ d’Ara Mateix al Mercat de les Flors. Observant, obrint portes i arriscant. Del 6 al 22 d'abril.
Pujar

El Circ d’Ara Mateix mostra la creativitat del circ contemporani

Per Carme Parras/ @CarmeParras

 

Qui observa descobreix. Qui obre portes teixeix aliances. Qui arrisca guanya. Així es va gestar el cicle Circ d’Ara Mateix al Mercat de les Flors. Observant, obrint portes i arriscant. Era 2014, el món del circ reclamava a crits espais on poder mostrar-se i l’aleshores director del Mercat, Francesc Casadesús, convençut que dansa i circ tenien moltes coses en comú va voler explorar els límits d’ambdós llenguatges. Impuls a la creació, exhibició, diàleg i treball conjunt. Un èxit. El públic es va rendir a la proposta omplint les grades a cada funció.

I el circ ja no ha marxat del Mercat. Cada dos anys, puntual torna a la cita coincidint amb la celebració del seu dia, el Dia Mundial del Circ, una data per celebrar i per cridar ben fort que el circ és art i que com qualsevol art es mereix el seu espai. Això passarà el proper 21 d’abril amb activitats arreu del territori, quan el Circ d’Ara Mateix ja hagi engegat.

Enguany obre portes el 6 d’abril i fins el 22 ocuparà, com en les dues edicions anteriors, el Mercat de les Flors, convertint-lo per uns dies en la tan reivindicada “casa del circ”.

 

Entre les reivindicacions, més visibilitat

 

I és que aquesta, juntament amb la precarietat laboral amb què treballen els artistes del circ, és una de les principals reivindicacions del sector, guanyar espais d’exhibició. No només en festivals, o fires o programacions infantils… el circ ha madurat, el públic està receptiu i cal que estigui present en les programacions habituals de teatre i centre artístics. Marc Olivé és programador del Circ d’Ara Mateix i opina que en els darrers anys “el circ contemporani ha guanyat qualitat, però no hi ha una aposta decidida per una programació residencial això fa, per exemple, que moltes companyies catalanes tinguin més feina a l’estranger que a Catalunya”.

 

Els professionals del circ fa anys que piquen pedra i alcen la mà per fer-se presents. L’Associació de Professionals del Circ de Catalunya agrupa uns 300 socis que treballen per millorar les condicions del circ; la Xarxa d’Espais del Circ agrupa 23 equipaments disseminats per Catalunya i té constància d’altres que treballen activament sense estar associats. Són centres on es fa formació, on s’entrena, es crea i en alguns casos es programa. L’Escola Rogelio Rivel, l’única que imparteix un  Cicle Formatiu de Grau Mig en Arts del Circ, l’Ateneu 9 Barris o La Central del Circ han donat un impuls important al circ contemporani a casa nostra. El circ també té Premi Nacional. Els Premis Zirkòlika que cada any des d’en fa uns quants reconeixen els millors espectacles; una fira, el Trapezi de Reus, poques subvencions, això si, i una energia i diversitat que el fan imbatible.

 

Un diàleg amb la dansa

 

La proposta del Mercat va molt més enllà, però, de la simple l’exhibició. Olivé és conscient que “en un moment en que el circ té tantes coses a explicar cal parar l’orella, escoltar i afavorir el diàleg entre els artistes de circ i els coreògrafs”. En aquest sentit juga amb la paraula circografia, es pregunta si el circ no és una altra manera de coreografiar el moviment i repta el públic a descobrir-ho “volem que la gent tingui ganes d’anar a veure circ, que arrisqui, que descobreixi nous talents i, per què no, que s’equivoqui i vegi coses que potser no els agraden”.

El cicle recull el moment d’ebullició creativa que viu el circ i ofereix la possibilitat de veure espectacles de tot tipus, pel que fa a la temàtica i el format. Marc Olivé destaca, però, que allò que uneix els diferents artistes que han programat és que “tenen un imaginari propi i un vocabulari molt divers” a més de “presentar estructures dramatúrgiques amb significat més enllà d’una successió de números cosits amb més o menys habilitat”.

 

A la recerca d’un llenguatge propi

 

Repeteix Baró d’Evel amb Bèsties (del 6 al 15 d’abril. Foto pàg. ant.). Una coproducció del Mercat que fa tres anys que gira pel món i torna a Barcelona amb 220 funcions fetes i les entrades gairebé exhaurides. Al capdavant, Blai Mateu, català establert a França des de fa anys, explica per telèfon camí de Cognac que porten un ritme trepidant. Està preparant dos projectes alhora, un d’ells, titulat (Allà), el veurem aquest estiu al Festival Grec.

Tornant a Bèsties, reconeix que aquest espectacle els ha obert moltes portes, han sortit del circuit francès i els han programat a grans teatres. Mateu és conscient de la seva posició privilegiada. A França, on hi té la companyia, el Nou Circ és un corrent molt potent, i tant l’administració com els programadors li presten l’atenció que mereix. Quan mira cap a Catalunya veu “artistes molt preparats sense circuits on treballar, el mateix que passa a la resta d’Europa, on el circ tradicional i familiar treuen visibilitat a les companyies joves de circ contemporani”.

 

Sobre la creació d’aquest llenguatge propi hi tenen molt a dir els centres de formació. A Catalunya, l’Escola Rogelio Rivel, activa des de l’any 2000, i la més recent La Central del Circ, que va obrir portes el 2011, són espais on els artistes poden desenvolupar el seu talent. Dins del cicle també hi són presents Ricard Solé, fundador i director de la companyia teatral Obskené, que dirigeix Cidades (6, 7, 8, 14, 15, 20 y 21 d’abril. Foto de dalt) amb alumnes del curs de professionalització de la Rivel. La Central del Circ ha treballat un taller d’artista amb el Graner, on la dansa i el circ han buscat punts d’intersecció (21 d’abril).  

L’italià Roberto Magro és també un vell conegut de la casa. Artista, dramaturg, pedagog i director de circ presenta Silenzio (del 12 al 15 d’abril), una reflexió al voltant del silenci de les dones.

 

El nomadisme és una altra de les característiques dels artistes de circ. A la companyia PSiRC, creada l’any 2011 per Adrià Montaña, Wanja Kahlert i Anna Pascual, els enxampem camí de Toulouse on faran els últims retocs al muntatge que presenten al Mercat de les Flors: El meu nom és Hor (del 19 al 22 d’abril). Ells han sortit de l’escola Rogelio Rivel i aquesta és la seva segona creació. Amb l’anterior, Acrometria, han girat durant 3 anys per Europa i Amèrica Llatina i s’han endut uns quants premis. Ells són l’exemple més clar del que explicàvem a l’inici “el 90% dels bolos els hem fet fora de Catalunya perquè aquí el circ de sala no està normalitzat”. Fora han trobat estructures més professionalitzades i, sobretot, públic. Fugen de les etiquetes però tenen clar que els seus espectacles  són “circ contemporani però també tradicional, místic, explosiu i divertit”. El darrer espectacle beu de la literatura i la filosofia. Poesia visual a partir de la manipulació d’objectes, marionetes, moviment i una il·luminació molt acurada. Una reflexió sobre la pèrdua de la humanitat i el misteri.

 

Les companyies petites, d’entre un i tres components,  són majoria en el panorama del circ català. Faciliten la logística i la supervivència en temps de crisi. En aquesta edició de Circ d’Ara Mateix hi ha dos solos. Quim Girón, al capdavant de la companyia Animal Religion, una de les companyies amb més projecció, acaba de tornar d’Argentina i ha voltat per Europa i Àsia. Presenta Fang (de l’11 al 15 d’abril),  un treball molt personal on es proposa la unió de la terra i el cos humà a partir de la manipulació d’un gran bloc de fang. Un joc d’acrobàcies. Un diàleg amb el fang, reminiscència dels jocs  d’infantesa, que acaba fonent-se amb el cos. Tècnica i poesia.

Miguel Gigosos també s’enfronta tot sol a escena. Aquest val·lisoletà anava per físic quan el circ se li va posar al davant. Va deixar la física, i ara les lleis de la gravetat l’ajuden a expressar la seva creativitat. Format a les prestigioses escoles de Toulouse i Lió, està considerat un dels millors malabaristes actuals. De pas per Barcelona abans de presentar Möbius (21 y 22 d’abril) al Mercat de les Flors, el trobem absort davant l’espectacle dels skaters del Macba. I és que l’skate i la pintura són dos dels seus grans referents i “la dansa entesa com a moviment conscient, tot i que no sé el què fa que un moviment conscient sigui considerat dansa i què no”. Ell, que es considera un mal ballador, actuarà en un espai consagrat a la dansa tot “molt simbòlic i graciós”. En el seu espectacle, de moviments, contorsions i nusos corporals n’hi ha molts. Gigosos és un perfeccionista malaltís. Aquest solo, que ha comptat amb l’assessorament del seu mestre Iris, un savi del malabar, és un repte artístic fruit de l’obsessió per controlar 56 pilotes d’un color rosa intens ell tot sol “anant sempre pel camí del no previst”.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí