L'any 1999 la UNESCO va proclamar el dia 21 de març com el Dia Mundial de la Poesia. Des de llavors cada any se celebren actes, recitals i tallers poètics arreu del món.
Pujar

Dia Mundial de la Poesia

Per Clara Ferrer Capó/ @claraferrer3

 

El 21 de març se celebrarà el Dia Mundial de la Poesia i des de la Institució de les Lletres Catalanes s’han impulsat uns 250 actes arreu dels territoris de parla catalana a càrrec de diferents poetes i lectors i en diferents llengües. Hi han maratons de poesia, lectures, tertúlies i recitals.

 

Marc Granell (València, 1953) és l’autor escollit enguany per la Institució de les Lletres Catalanes per escriure el poema del Dia Mundial de la Poesia. El poema s’ha traduït a 30 llengües: alemany, anglès, àrab, armeni, asturià, bretó, castellà, danès, eusquera, francès, fula, gallec, hindi, ídix, italià, japonès, kurd, llatí, mandarí, mandinga, neerlandès, occità (aranès), polonès, portuguès, quítxua, romanès, rus, sard, serbi i wòlof.

 

Respecte a la situació de la poesia avui en dia, la poeta mallorquina Antonina Canyelles (Palma, 1942), que acaba de publicar el poemari ‘Les banyes del croissant’ (Lapislàtzuli, 2018), és positiva ja que, assegura, “es troba en un bon moment si ho comparem amb la situació que vivia fa quinze o vint anys. Crec que ara els editors es preocupen més per a divulgar les obres. Així mateix, els mitjans de comunicació també ajuden molt en aquest sentit. Si no fos per ells, els nostres llibres només els llegirien els nostres quatre amics”. Amb tot, Canyelles adverteix que “poca gent sap que avui és el Dia Mundial de la Poesia, hauria de fer-se més rebombori i les escoltes tamé podrien ajudar més”.

 

Per Jaume C. Pons Alorda (Caimari, Mallorca, 1983), que fa uns dies presentava el seu nou llibre a Barcelona, ‘ERA’ (LaBreuEdicions, 2018), la poesia, concretament la catalana, “passa per un moment immillorable, tenim noms extraordinaris, dels millors del món. Qui digui el contrari vol enganar”. Per la seva part, el poeta i editor Pau Vadell (Santanyí, 1984), guanyador del Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona 2017 amb ‘Esquenes vinclades’ (Edicions de 1984, 2017), remarca que, tot i que l’estat de salut de la poesia sigui bo, ja que “s’edita molt”, “el problema és que calen lectors. La poesia té un espai als recitals, pero encara ara hi cal una connexió més directa amb el públic. També és evident que a les llibreries es troba en el racó més amagat”

 

Per als tres escriptors, el Dia de la Poesia no és o no hauria de ser tal; sinó cada dia. “Sempre dic que ens estalviaríem molts psicòlegs si la gent escrivís i llegís poesia”, emfatitza Pau Vadell. Jaume C. Pons Alorda remarca la poesia com arma i, en relació amb les altres arts i el món en general, “l’últim bastió de llibertat. No controlada per poders fàctics, possibilitadora de tots els estils i de totes les veus”. D’igual manera, Pons Alorda insisteix en què “per a mí la poesia és un festival, però també una arma per entrar dins la tenebra. La poesia és l’aplicació directa de la quàntica i de la morbidesa”.

 

La poesia

És el foc i és la neu, és la tristesa
i és el crit que desperta l’alegria
i ens fa llum les tenebres que habitàvem
com un costum antic d’àngels caiguts.

És el pont i és el riu, és la memòria
que obri escletxes de mel en la ferida
fonda i roent que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.

És la mar i és la senda, és el desig
que crea com cap déu futurs més savis
i funda uns altres mons que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres.

 

Marc Granell

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí