Fins al 25 de febrer la companyia de Vero Cendoya presenta dos espectacles: ‘If (L’Últim desig)’ a la Sala Atrium...
Pujar

Desitjos frustrats de tres germanes

 

Per Clàudia Brufau / @claudiabrubo

 

Les paraules sempre han estat presents en les seves peces coreogràfiques, però és la primera vegada que es llença a dirigir un espectacle en el que el text és el pal de paller. Coneguda sobretot pel seu treball com a ballarina i coreògrafa –i també il·lustradora–, Vero Cendoya (Barcelona, 1976) és una artista tot terreny que sempre s’ha interessat en trobar els nexes d’unió entre disciplines. A partir d’un text de la periodista i escriptora Natza Ferrer, If (L’últim desig), dirigit per Vero Cendoya, s’estrena a la Sala Atrium on es podrà veure fins el 18 de febrer. Alba Florejachs, Gloria Sirvent i la mateixa Vero Cendoya són les creadores i intèrprets de l’espectacle. “La Natza va deixar molt ben apuntats els personatges i nosaltres a partir d’aquí vam anar improvisant i creant els nostres propis textos”, m’explica per telèfon la Vero. En quina situació es troben aquests tres personatges? Alba Florejachs, Gloria Sirvent i Vero Cendoya encarnen tres germanes que enterren la seva mare a la parcel·la de càmping on elles van passar els estius durant la infància. Aquesta situació va ser l’últim desig de la mare, un desig que, com la capsa de Pandora, desencadena una sèrie de temes tabús i frustracions existencials salpebrades amb comèdia àcida.

 

Locus amoemus familiar

En aquest locus amoemus familiar, les tres germanes es veuen forçades a fer balanç entre els seus desitjos i allò que no han aconseguit a la vida. L’obra és un retrat de tres germanes: la Gloria Sirvent interpreta la germana gran, que està enganxada a l’alcohol i al joc, una dona “que no sap relacionar-se”. De la mitjana se n’encarrega la Vero, la que se sent més ignorada, que aspira a ser una escriptora famosa, però que no ha publicat mai. I l’Alba Florejachs encarna la petita, la més depenent de la mare i que l’únic que desitja és que torni el seu marit i dedicar-se als nens i a la casa. “Ens hem ocupat de treure suc a la relació entre elles tres en el present per fer aflorar temes universals”, sospesa la Vero, que afegeix: “a mi sempre m’ha semblat fascinant com de petits pensem com serem de grans”. D’If (L’últim desig) posa de relleu que desitjos i frustracions són dues cares la mateixa moneda, l’únic que els separa és potser l’“i si” (if). “És teatre de text, però també hi ha moviment, música i teatre visual. Estem a la frontera”. L’equip artístic d’If (L’últim desig) el completen Sylvia Kuchinow –disseny d’il·luminació–, Laura García –vestuari–, Sebastià Brosa i Sergi Corbera –escenografia–, i la música l’ha compost Adele Madau.

 

 

A part d’If (L’últim desig), durant el mes de febrer la companyia de Vero Cendoya també estrena al Mercat de les Flors la versió de sala de La Partida, l’espectacle en que posa en joc la dansa i el futbol en un partit d’homes futbolistes contra dones ballarines. La Partida va guanyar el Premi a la millor estrena d’espectacle de carrer a FiraTàrrega el 2015 i des d’aleshores ha voltat per tot el món. If i La Partida, dos espectacles ben allunyats a nivell de temàtica però, això sí, del més pur estil Vero Cendoya: discurs punyent servit amb dosis de reflexió i divertiment.

 

IF (L’últim desig). Fins el 18 de febrer. Sala Atrium

La Partida. Del 23 al 25 de febrer Mercat de les Flors

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí