Un viatge vital que emprenen quatre acròbates mitjançant la dansa, el teatre físic i, sobre tot, les arts del...
Pujar

Descobrir el circ a l’escola

 

Un viatge vital que emprenen quatre acròbates mitjançant la dansa, el teatre físic i, sobre tot, les arts del circ.  [entradilla]

 

Per Núria Cañamares / @ncanyamares

 

 

Per festes, la Companyia de Circ “eia” torna al Mercat de les Flors amb inTarsi , el seu segon espectacle. Tan aclamat com CAPAS , ha obtingut diversos reconeixements (Premi Max Revelació 2017, Premi Especial Zirkòlika 2016) i ha girat arreu del món. Combina acrobàcia amb dansa i teatre físic sobre un fi l argumental que, mut, parla de les relacions humanes. Centenars d’alumnes tindran l’oportunitat de veure’l amb l’escola i descobrir que, així com hi ha diferents tipus de teatre, dansa, música, cinema, etc., també existeixen diferents modalitats de circ. De sala, de carrer, familiar, per adults, amb un ampli ventall d’estètiques…

 

El dels “eia” és humà, honest, proper i molt innovador. Prové de la fusió de dos grups i de la investigació per incorporar i potenciar les característiques de cadascun d’ells com a enriquiment artístic. Aquesta acceptació és intrínseca al seu ADN: no en va la companyia s’ha fundat sobre la idea del “sí” (“eia” signifi ca “sí” a Sardenya, d’on prové una de les seves components, Francesca Lissia ‘Frana’). El també italià Fabrizio Giannini, alma mater dels “eia”, subratlla: “Volem trencar la barrera del públic que seu per veure les proeses que fem, com en som de fantàstics fent tombarelles a l’aire”. Amb accions senzilles (a CAPAS oferien un cafè o recollien roba estesa) mostren instants del dia a dia per tal que la gent s’hi identifi qui i comparteixi l’experiència, passant de ser “espectadors” a “acompanyants”. Giannini, que també presideix l’APCC (Associació de Professionals de Circ de Catalunya), vol canviar la concepció del circ vinculada a l’entreteniment familiar que es pot veure al carrer per festa major o un diumenge a la tarda. El circ tradicional es manté viu (i per molts anys!), però no refl ecteix tot l’arc circense. Per això té entre cella i cella un objectiu: “Aconseguir que es conegui el circ actual. Que quan diguis circ , no et vinguin els elefants i els pallassos al cap”. Córrer aquesta carrera de fons a través del públic escolar és una via excel·lent. Des de fa uns anys, funcionen a Catalunya diversos programes que apropen les arts escèniques als petits i joves. D’altra banda, com apunta Giannini, el circ té un do per portar gent al teatre. Per molts factors. Un d’ells és el llenguatge del cos, universal, encara que –com també li passa a la dansa– hi ha qui se n’allunya per desconeixement. “Com tot art, el circ és com anar a veure un Picasso. Mires el quadre i potser no l’entens, però si des de l’escola l’has treballat, coneixes els corrents artístics, etc., tindràs eines per valorar-lo. Sembla que si entens l’espectacle és guai i, si no, no. Si a l’escola et porten a veure coses diferents comences a treballar el sentit crític”. I aquí rau la qüestió: així com els infants no tenen preconceptes, els adults sí. Molts. I els programadors els primers de tots. “Si s’atreveixen poc a ensenyar produccions contemporànies per por que la gent no hi vagi, no donen instruments al públic perquè s’hi afi cioni i sempre voldrà veure allò que ja coneix. El públic s’ha de crear. És súper erroni que no s’ofereixin propostes més arriscades als nens i nenes dient que no les entendrien. Només experimentant pots entendre. Si ningú t’ho ha explicat mai i t’hi trobes als vint anys, et costarà més. Els nens no són estúpids, ho entenen al seu nivell.”

inTarsi. Mercat de les Flors. Del 21 de desembre al 14 de gener.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí