Basket Beat és una metodologia per desenvolupar habilitats per aprendre a aprendre i aprendre a conviure mitjançant la creació musical en grup amb pilotes de bàsquet.
Pujar

Curb your ego…

Per Joan Molina

 

Jo. Jo sóc el millor que tinc jo. Selfies, cafès en càpsules individuals, Gestalt per sentir-me bé amb mi mateix, mindfulness per trobar la meva pau interior, fotografies de la meva aura (?). I “fluir” el verb de moda. Fluir com a sinònim de “faig el que em rota en tot moment”. Banalització ad nauseam del Tao de Lao Tsé.

 

La proposta de Basket Beat ens fa reflexionar sobre com l’ego ens limita, ens ofega. Som també en col·lectivitat i l’individualimse dut a l’extrem no ens permet un desenvolupament fecund. Així, amb el format representació-assaig, l’ espectacle ens introdueix en un món de ritmes, música, dansa i moviment on les pilotes de bàsquet en són l’inesperat protagonista. Els sons que retumben a l’escenari reprodueixen la por, la inseguretat i l’egoisme però també l’alegria i l’esperança de la creació col·lectiva.

 

Thatcher deia que no existeix la societat, només l’individu. Així ens vol el poder. Individus aïllats uns dels altres; consumidors neutrals (neutralitat extremista) de plaers immediats. Contra això “un nosaltres abans que un jo”, defensen els impulsors de Basket Beat. I és que volen transformar el món i saben que l’única manera de fer-ho és plegats, creant sinergies, buscant consens. Amb humor i humilitat ens diuen que l’espectacle que ens presenten té una importància relativa. És en els tallers a les escoles i instituts on millor es veu reflectida la seva feina. Les noies i nois del Raval (i els seus educadors) aprenen a crear en col·lectivitat, a desprendre’s de l’ ego per construir projectes, gestionar les seves emocions i tenir en compte les d’altri. Com diuen a Lost: live together, die alone.

 

Curb your ego.

 

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí