Per Cesc X.Mor/ @cescxmor músic i compositor   Hola. Cesc. Un plaer. […] Doncs jo sóc compositor. Ostres! Que curiós. I de...
Pujar

Compositor? I de què treballes?

Per Cesc X.Mor/ @cescxmor músic i compositor

 

Hola. Cesc. Un plaer.

[…]

Doncs jo sóc compositor.

Ostres! Que curiós. I de què treballes?

 

Aquesta és una conversa i anècdota graciosa (i en el fons no tant graciosa) que es repeteix de tant en tant quan conec una persona i parlem per primer cop.

 

L’àmbit artístic professional és dur, tots els meus companys actors, directors, escriptors, guionistes, dramaturgs, realitzadors, directors de fotografia, directors artístics, muntadors, pintors, escultors i un llarg etcètera, que ningú no s’ofengui si no apareix, som gent valenta. Hi ha mesos que tenim tanta feina que no sabem ni com ho hem fet, i d’altres no tenim cap projecte entre mans. Hem après a viure fent equilibrismes. A nedar i guardar la roba. Lliurem batalles èpiques en el gran circ romà dels pressupostos.

 

El “I de què treballes?” em sembla molt interessant perquè ens està dient moltes coses, que les persones alienes estan al corrent de la precarietat del sector artístic, de quin concepte tenen sobre l’art i la cultura (menystingut encara a hores d’ara per algunes persones que no s’adonen que es fan un servei ben galdós), o que simplement pensen que passar-s’ho bé, assistir a festes, litres d’alcohol, entregues de premis, i tota la faràndula, això no és treballar.

 

Tant de bo totes les persones estiguessin treballant d’allò que els apassiona.  

 

Heu fet l’experiment alguna vegada mentre mireu una pel·lícula d’activar el botó de “mute”? Proveu-ho i experimentareu com, de cop i volta, el que passa a la pantalla perd el sentit que tenia. En pot tenir un altre, o quedar-se ambigu i ple de possibilitats de reenfocar l’escena en qualsevol direcció. Us imagineu la seqüència de la dutxa a Psicosi sense les cordes del compositor Bernard Herrmann?  O substituint la música per una d’estil còmic, per exemple?

 

Com a compositor de bandes sonores, música per a teatre i espots de televisió aquesta és la gran diferència que trobo respecte de composar lliurement el que em vingui de gust.

 

Quan rebo un encàrrec per composar la música per a una peça audiovisual o de teatre em dec a la història, al que està succeint. Em dec a les intencions dramàtiques que la directora o director vulgui aconseguir. La meva tasca com a compositor és estar al servei de tots aquests requisits, i no al revés.

 

Ara sí, començo a composar. Normalment entrego un parell, o tres, com a molt, d’opcions. Són composicions gairebé acabades i que ja mostren com seran un cop acabades del tot. Quan descartem i triem aleshores sí que s’acaba i s’enregistra a l’estudi cada música. Seria molt costós fer aquest procés amb cada mostra. Tant bon punt la música està enregistrada passem a les sessions de mescla, edició i postproducció. Tot de maquinetes amb molts botonets, faders i leds de colors que ens permeten, amb l’ajut de grans artistes de la mescla, equilibrar-ho tot equalitzant, comprimint, etc, i que fa que tot soni tant bé. Quan es dona la mescla per bona arriba el mastering, la cirereta del pastís. I fins aquí. Tot enllestit. Si són cançons ja tenim disc, si és un espot ja podem prémer play i si és una banda sonora ens acomodem a la butaca i a gaudir.

 

Tot això és un procés força intens on estem involucrades persones que hi posem més que moltes hores de feina. Ens hi involucrem personalment. Amb passió i emoció. És molt intens, hi ha part de nosaltres en cada projecte. Per això quan acaba estem molt satisfets, contents i orgullosos de ser un bon equip. I tot i estar molt cansats ja i amb molta alegria i adrenalina, al final de cada trajecte apareix aquella buidor… com la de veure marxar algú que camina sol cap a l’horitzó. I fins al proper projecte.

 

Per cert, vull aclarir que no deixo de parlar amb les persones que em pregunten: “Compositor? I de què treballes?”. Són totes molt bones persones.

 

Visca la música!

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí