La jove companyia de dansa de l’IT celebra 20 anys al Grec amb 3 coreografies: Naked Thoughts, The Prom i Kaash.
Pujar

Catherine Allard: “Els creadors som els responsables de si hi ha o no públic de dansa”

Per Jordi Sora /@escenadememoria

 

Entrem a l’estudi de l’Institut del Teatre. La companyia assaja amb Lali Ayguadé, que va ser ballarina a Kaash, una de les tres peces del programa dels vint anys de la companyia. Catherine Allard (Bèlgica, 1960), directora d’IT Dansa, mostra un gran somriure de satisfacció: “en una setmana han après tota la coreografia!”. M’assenyala una noia i un noi: han fet audició per passar a formar part de dos grans companyies internacionals. Es respira orgull per la feina feta.

 

Quan va començar, IT Dansa era un centre de formació, oi?

Sí, el pas entre l’escola i la professió. Més de 150 ballarins d’entre 19 i 23 anys en tot aquest temps. A la resta d’Europa és un model molt conegut. Aquí continua sent una novetat, 20 anys després. És una companyia de formació. Un ballarí sempre ha d’instruir-se. Després dels estudis de Conservatori cal una pràctica professional escènica amb un ritme diferent, en un entorn no tan protegit, tot i que amb un seguiment molt clar, per ajudar-los a trobar el seu camí. Han d’agafar responsabilitat d’artista.

 

Com és el sistema de formació i de feina durant aquest temps?

Parlem molt individualment. Intentem estar atents a les necessitats: els de segon any tenen l’incentiu d’ajudar els nous. La dinàmica es reprodueix: al setembre, l’adaptació; després preparació de la gira durant dos o tres mesos; fem residència a Terrassa i comencem a actuar: enguany especialment a França. A Espanya, curiosament, ens costa força. Treballen com a grup, però són la suma de qualitats individuals. Conformen un cor en permanent transformació. És important la bona harmonia. Cada any és diferent. Pensa que canvia la meitat de la companyia. Potser hauríem d’allargar a un tercer any…

 

Pensar en IT Dansa és pensar en un espai ideal per a la creació de nou públic?

Per a la gent més jove, girar amb Kamuyot d’Ohad Naharin va ser una decisió molt encertada. És una peça que facilita la connexió. Però tot ha anat molt lent. IT Dansa va ser un projecte polèmic. Les coses noves costen. Dins de l’Institut del Teatre encara es respira una mica la separació entre tradició clàssica i contemporània. Jo ho tinc clar! Busco qualitat. És una mentalitat que no s’ha superat encara a l’escola: hi afegiria el flamenc i l’espanyola a la formació obligatòria. Pensa en l’English National Ballet. Amb la Tamara Rojo. Una de les companyies més clàssiques que puguem imaginar. Doncs bé: treballen ara amb Akram Khan per a la nova Giselle.

 

Tu tenies al cap fer aquesta continuïtat entre la dansa clàssica i la contemporània?

Jo venia d’aquesta tradició! Jo demano als coreògrafs ganes de treballar amb ballarins joves, amb generositat en la transmissió. De tècnica, quanta més en tens, més la pots utilitzar com a eina d’expressió. Però treballem molt la interpretació. No puc concebre algú que balla sense saber la intenció del seu gest. Has de sentir-ho. Ets ballarí, però primer ets intèrpret. Has de passar un treball, una coreografia, un lament del coreògraf: has d’entendre l’esperit i l’estil que vol. La dansa se sent, com diu la Pina Bausch.

 

Com es treballa amb gent tant jove?

No vull perdre el nord. Cap queixa de l’estil “abans era diferent”. Però hi ha coses a les quals no vull renunciar. Tot ha canviat en 20 anys. La primera promoció era tot passió. Ara tenen molts més estímuls. I prima anar ràpid. Els he de recordar que les coses necessiten temps de processament. Tenen molta informació, massa. I en dansa hem d’anar poc a poc. Per mi falta base, més consciència del cos. Abans tenies les diferents tècniques: Graham, Lemon, Horton, Cunningham… eren molt clares les diferències. Ara cadascú ensenya el que sap fer. Falta aprofundiment.

 

Com veus la idea de constituir una “companyia nacional”?

Es necessiten molts diners. Els ballarins s’escapen perquè aquí no tenen un espai on poder desenvolupar-se. Ara hi ha petits nuclis: el Graner, la Hiroshima, el Cesc Casadesús ha fet molt bona feina al Mercat. S’ha fet un teixit. Hi ha més públic encuriosit. Tot i que som els creadors els màxims responsables de si hi ha públic o no! Hi ha bons ballarins: la Nora Sitges, per exemple, és de la primera promoció i actualment és repetidora de la companyia. Ocupa l’espai per jubilació de la Guillermina Coll.

 

Parlem de la proposta de l’IT al Grec d’enguany, en què consisteix?

Hem incorporat al repertori la peça d’Akram Khan que estan assajant ara. Una idea del Cesc, perquè enguany el Festival se centra en l’Àsia. Ha vingut també aquests dies Nicola  Monaco, que també ha treballat amb ells. Una feina d’execució repetitiva d’un moviment que s’ha d’entendre d’on prové: el coreògraf té família bengalí i aquest to es palpa a Kaash. També és un producció nova l’encàrrec que hem fet a Lorena Nogal: The Prom, exballarina de l’IT Dansa i un dels noms centrals de la companyia La Veronal. M’agrada aquest moviment un pèl absurd que defensa. És un risc: té experiència, penso que vol anar més enllà. És una aposta. La primera peça de la nit pertany al repertori i és de Rafael Bonachela: Naked Thoughts.

 

Mercat de les Flors.

19 i 20 de juliol.

 

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí