Entre octubre i novembre podrem veure, gràcies al festival Temporada Alta de Girona, el TNC i La Badabadoc a Barcelona, cinc muntatges de cinc textos del dramaturg Sergio Blanco
Pujar

Catalunya en Blanco

Per Álvaro Vicente /@AlvaroMajer

 

Sergio Blanco és un autor desafiant. Es desafia a si mateix amb cada nou text que emprèn i ens desafia als espectadors perquè les seves obres són sempre un passaport cap a un laberint dramatúrgic ple d’estímuls i descobriments sorprenents. Partint de la poètica de la autoficció, sobre la qual Blanco segueix teoritzant sense deixar d’eixamplar els límits de la seva praxi, les seves peces són cada vegada més arriscades i estan rebent el favor de públic i crítica. Aquesta tardor assistirem gairebé a una retrospectiva a Catalunya sobre la seva obra,per què coincideixen diversos muntatges que poden ajudar a entendre el que està suposant la irrupció d’aquest outsider en l’escena teatral mundial.

 

LA BADABADOC TEATRE

La ira de Narciso (del 5 al 14 d’oct.), un altre fascinant monòleg de Sergio Blanco, arriba també a Barcelona des de Buenos Aires, amb la producció de Timbre 4 (teatre i companyia comandats per Claudio Tolcachir i Lautaro Perotti), direcció de Corina Fiorillo i interpretació de Gerardo Otero (un dels protagonistes de l’aclamadísima L’omissió de la família Coleman). L’ estada de l’autor, Sergio Blanco, en un hotel de la ciutat de Ljubljana, és la base del relat d’aquest monòleg. El motiu del viatge és donar una conferència sobre El mite de Narciso. L’habitació 228 es transforma en l’escenari de les trobades entre l’autor i un jove actor eslovè que acaba de conèixer. La bellesa, els mites i la venjança, temes centrals de la conferència que impartirà, teixeixen un fons sobre el qual el protagonista ens explica la seva història.

 

TEMPORADA ALTA

El festival de Girona/Salt acull dues estrenes, un d’ells el de l’última obra de Blanco, El bramido de Düsseldorf (18 novembre, El Canal), amb muntatge dirigit pel propi autor. Un relat sobre l’agonia i mort del pare d’un autor teatral en una clínica de Düsseldorf que es planteja com una reflexió sobre els límits de l’art, la cerca de Déu i la representació de la sexualitat. Tot va sorgir d’un episodi en la vida de Sergio Blanco que a punt va estar d’apartar-lo de la creació per sempre, precisament per les implicacions que la creació pot tenir en els espectadors. “Vaig escriure El bramido de Düsseldorf –explica l’autor- a partir de la història d’un noi que es va suïcidar a Xile després de veure una altra obra meva, La ira de Narciso¨. Va comprar entrades per als seus pares i els va enviar al teatre i mentre tenia lloc l’obra, es va penjar d’un arbre amb la bossa plena de llibres. Als sis mesos em va escriure la seva mare i vaig acabar generant un vincle amb ella al mateix temps que escrivia aquesta obra. Ella va ser la primera a llegir-la”.

 

TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Quatre dies abans d’arribar a la Sala Tallers del TNC (del 24 octubre al 18 de novembre), el muntatge que ha dirigit Sergi Belbel sobre Kassandra, el text de Blanco que revisita el mite de l’heroïna de Troia, s’estrenarà també a Temporada Alta (20 octubre, Teatre de Salt), protagonitzada per Elisabet Casanovas. Es tracta d’un monòleg que desmitifica el mite de “la dona que enreda als homes”, segons el significat en grec del nom de l’heroïna. Kassandra ara és un noi amb nom de noia que viu al marge, que es guanya la vida lliurant el seu cos a desconeguts i que s’expressa en una llengua que ni és la seva ni la de l’autor, perquè l’obra està escrita en un anglès nivell bàsic, del que gairebé tots entenem i xampurregem. L’endevina li serveix a Blanco per construir un joc de màscares fascinant que revela el dolorós terreny de les violències silenciades. Al TNC podrem veure, una setmana abans, el muntatge que va dirigir Natalia Menéndez sobre Tebas Land (del 10 al 14 d’octubre), un altre puzle de caixes russes que parteix de les trobades a la presó entre un jove parricida i un dramaturg que intenta reconstruir la història del crim. Estrenada a Madrid amb Israel Elejalde com a protagonista, aquí la veurem amb Pablo Gómez Pando en el paper del dramaturg i el sorprenent Pablo Espinosa donant vida al parricida. “Per a mi és la tragèdia més inquietant que jo he llegit al segle XXI –explica la directora- i no és una frase comercial. Crec que Sergio Blanco trenca amb moltes idees preconcebudes que puguem tenir sobre la dramatúrgia, on ell mateix es planteja en l’obra què és ser un artista contemporani”. Hi ha alguna cosa edípica i pasoliniana en aquest text i és per això que una de les activitats paral·leles a aquesta representació tindrà lloc a la Filmoteca de Catalunya el 9 d’octubre, on es projectarà Èdip Rei de Pasolini. Per finalitzar aquest cicle Sergio Blanco del TNC, la sala Petita acollirà durant dos dies una visió personal de l’uruguaià sobre Joan Brossa a Cartografia d’una desaparició (10 i 11 de novembre), una visió en primera persona, escrita, dirigida i interpretada per ell mateix, sobre la figura i l’obra del geni Brossa, de la mort del qual es compliran al desembre 20 anys.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí