Moby Dick, la gran balena blanca de la literatura conquereix els escenaris gràcies a Josep Maria Pou i Andrés Lima....
Pujar

Call me Ishmael

 

Per Neus Molina/ @NeusMolina

 

“Call me Ishmael.” Massachusetts, 1851. Gent de totes les edats, idees i condicions s’embarquen a bord del Pequod, el més gran i imponent balener del port. Comandats pel capità Ahab, un vell mariner sense cama, els homes iniciaran una travessia cap a l’obsessió en un relat homèric carregat d’al·legories, metàfores i referències bíbliques que van catapultar a la fama el seu autor: Herman Melville.

El llibre, amb una clara voluntat didàctica, partia de les cites, les definicions i les digressions més que enrevessades, tan pròpies del segle XIX, per narrar una història d’autodestrucció psicològica i física, però també una reflexió gairebé ecologista sobre l’home i els elements. Amb un to que recorda passatges de l’Arca de Noé (la tripulació podria ser les “races”) o l’enciclopèdia de Diderot.

Un llibre amb mil subhistòries i matisos que Andrés Lima i Joan Cabestany contemplen a la seva versió teatral, però passen més aviat per alt per centrar-se en la figura del capità Ahab. Si Melville al llarg de les 600 pàgines de la novel·la li va donar un protagonisme relatiu –les seves llargues elucubracions de poeta alterat eren sovint interrompudes per les anècdotes i improperis de la tripulació– el que és cert és que el capità Ahab s’ha guanyat un lloc en l’imaginari cinematogràfic, literari i teatral per mèrits propis. Tant pot aparèixer a un capítol de Futurama, com a la penúltima obra dels genials Agrupación Señor Serrano.

Però què en queda d’Ahab? Qui era el vell i escapçat capità? El gran Josep Maria Pou arriba al Teatre Goya dirigit per Andrés Lima per retornar a la vida el mariner que va viure per un somni, la seva Ítaca: Moby Dick. La seva por: el fracàs i l’oblit. El seu motor: la glòria.

Un retrat d’un home obsessionat per la raó i l’autosuperació. Un capità que no creu en la capacitat bondadosa de l’ànima i es llança al mar per dur a terme una homèrica lluita contra la balena que li lleva la son: Moby Dick. La gran balena blanca que li va arrabassar una cama anys abans. Aquest Leviatan blanc arriba al teatre Goya i Pou no pararà fins atrapar-lo i atrapar-nos. “Por ahí resopla.”

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí