Per Neus Molina / @NeusMolina   Calígula és una de les grans peces dramàtiques d’Albert Camus. Basada en la història...
Pujar

“Calígula és un personatge que no s’esgota mai”

Per Neus Molina / @NeusMolina

 

Calígula és una de les grans peces dramàtiques d’Albert Camus. Basada en la història de l’emperador romà descrit per Suetoni, Calígula és en realitat una sèrie d’obres dins d’una única peça. El protagonista es troba cara a cara amb el buit després de la mort de la seva germana/amant i sotmet als seus súbdits a una sèrie de terribles demostracions d’allò que ell considera la veritat absurda: que els homes moren i són infeliços. Mario Gas dirigeix un muntatge que tracta temes recurrents en l’obra de l’autor francès com l’absurd existencial, l’alienació metafísica, el sofriment i la lògica del poder. Pablo Derqui es torna posar a la pell del temible emperador, sens dubte un dels grans personatges de la seva carrera.

 

Torna Calígula després de Mèrida i del GREC. No és esgotador interpretar un personatge tan complex?

És clar que és cansat. I després de cada funció, el desgast es nota, clar. Però un no es pot esgotar davant d’un personatge com aquest. El mateix personatge, de fet, no s’esgota mai. És un d’aquests comptats referents del teatre modern que copsen parts essencials de l’ànima humana. I, així, cada nit és un intent diferent. No s’esgota. I, per tant, no esgota.

Calígula, com Hamlet, és un gran repte actoral?

I tant! Un repte. I un regal. Un es va coneixent com actor, sobretot, gràcies als personatges que intenta defensar. I aquest és un salt gran en aquest sentit. Fa por, és clar. Però, sobretot, motiva.

 

Com es prepara un per empatitzar amb un personatge tan destructiu?

Bàsicament, seguint la partitura amb què l’autor l’ha construït. No es tracta d’inventar res. Interpretar és intentar entendre. I, sobretot, fer entendre. Aquesta ha sigut la guia, de la mà del Mario: intentar fer arribar el més clarament possible la potencia del text.

 

Amb Mario Gas sí, sempre, oi? Ja hi havies treballat? Quan fa que parlàveu del projecte?

Amb Mario Gas sempre, és clar. És un mestre. Ja m’havia dirigit fa uns anys a La mort d’un viatjant; i també hem compartit feina com a actors. Sempre ens hem entès i, de tant en tant, ens perseguim. Aquest text feia molt temps que li rondava.

 

Guerres, deportacions, refugiats, injustícies, dolor… Creus que Calígula pot tenir certa vigència en un moment actual on sembla que estiguem abocats a l’absurd de l’existència, que deia Camus?

És evident que sí. Vivim una època molt complicada. Tant pels problemes que ens afecten, com per la seva particularitat. Però Camus ja va voler tractar aspectes molt vigents avui dia. Si bé el context de les guerres mundials era molt diferent, el pes de l’existir, la condició de l’home davant del col·lectiu, els límits del poder i de la llibertat, el paper cada cop més relatiu de la moral… tot això avui encara cou.

 

Coneixies els altres actors del muntatge? Tot i que Calígula és gairebé un monòleg, el seu contrapunt és bàsic.

Els coneixia, sí. Tot i que no havia tingut la sort d’haver treballat amb tots. És un immens luxe tenir-los a prop. No puc imaginar aquest muntatge sense Anabel Moreno, Ricardo Moya, Pep Ferrer, Pep Molina, Borja Espinosa, Bernat Quintana, Mónica López i David Vert.

 

A Nit i Dia també ets el malèvol marit de la protagonista. Quan faràs de bo? Trobem a faltar al jove Dr. Comelles de Ventdelplà.

Jajaja… algun dia…

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí