Entrevista amb Cesc Casadesús director artístic del Festival Grec de Barcelona. El repte era programar amb criteri i coherència per crear un festival a mida per a Barcelona, per a la ciutat d’ara i aquí.
Pujar

Cesc Casadesús “Cal ampliar la base social i l’interès per les arts”

Per Neus Molina /@NeusMolina

 

Cesc Casadesús recollia l’any passat el testimoni de Ramón Simó en la direcció artística del Festival Grec de Barcelona. Després de més de 10 anys al davant del Mercat de les Flors, el repte era programar amb criteri i coherència per crear un festival a mida per a Barcelona, per a la ciutat d’ara i aquí.

 

Aquest ha estat el primer any que has programat íntegrament tu, ja que l’any passat encara hi havia projectes escollits per Simó.

Bé, mai programes sol del tot. Cal fer equilibris entre produccions, artistes, calendaris… Programar no és un procés de creació aïllat. Un director agafa el volant però el cotxe ja està en marxa i el cotxe del Grec és molt gran i tothom li té molta estima. Cal anar alerta. El Grec ha de constituir un estímul per veure coses noves tant pel públic com pel sector. Es tracta d’un festival que tothom vol i tothom espera, per això ha de ser alguna cosa excepcional, popular, estimada i reconeguda.

 

Com ha estat aquest procés de recerca i tria de propostes?

M’agrada treballar a llarg termini, d’aquí la idea del viatge. Vull fugir de fer un festival a la moda, farcit d’espectacles que estan de moda en altres festivals d’Europa. He intentat fer un festival per a Barcelona, que s’adeqüi a la ciutat i que parli de les seves problemàtiques

 

El Grec però és un festival elitista?

Una de les meves idees quan em vaig presentar per la direcció va ser la d’ampliar la base social i l’interès per les arts. Així, he intentat fer una política de preus i descomptes que permeti l’accessibitat i, d’altra banda, plantejar una programació on hi tinguin cabuda projectes comunitaris

 

L’art com a transformació social.

Sí, per mi la cultura ha de ser transformadora, i engegar i acompanyar projectes comunitaris pot ser una via per acostar el públic a les arts escèniques. He intentat establir diferents estratègies, d’una banda, la de formació en art comunitari, i de l’altra, vincular el Grec amb projectes que ja s’estan fent a la ciutat, Veus Gitanes amb la Marta Galán n’és un exemple.

 

A banda, amb aquesta idea d’acostament, també has treballat amb comunitats asiàtiques de Barcelona.

Pensar en el viatge cap a Àsia és pensar en un diàleg d’anada i tornada, així que hem convidat a participar i a compartir propostes coreanes, filipines… a la plaça Xirgu. Per exemple, hi seran la coral Àsia o els adolescents que ballen K-Pop.

 

Has dit que no volies programar activitats de farciment.

Vull que hi hagi coherència en la programació, entendre perquè hi ha aquesta activitat. Per exemple,  no programaré un concert de música només perquè passa per Barcelona per augmentar les xifres. No he de programar només per les xifres, vull ser honest i donar-li una lògica.

 

Hi ha més circ que dansa enguany.

La dansa està en un moment delicat i prefereixo programar poques coses i bones, perquè la gent no rebutgi aquest art… El circ, en canvi, crec que s’ha de visibilitzar, i en aquesta edició hi ha propostes molt interessants.

 

El conde de Torrefiel, Agrupación Señor Serrano… finalment a Barcelona. Per què no els veiem mai?

He intentat portar propostes que ens estem perdent, creadors que agafen més avions que busos. Penso que és un bon moment per ajudar aquests artistes, per fer coproduccions internacionals amb ells i per despertar un públic jove que pot connectar amb el teatre a través d’aquests artistes.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí