Us proposem sis exemples de bones idees que marquen tendència. Propostes diverses i provinents d'iniciatives ben dispars, dividides en tres apartats: ens expliquem bé, ens cuidem i ens difonem.
Pujar

Bones pràctiques en el Dia de la Dansa

Per Jordi Sora/ @escenadememoria

 

S’atansa el 29 d’abril i ningú no vol oblidar la data internacional dedicada a la dansa marcada per la UNESCO. Coincideix amb el naixement de Jean-Georges Noverre (1729), considerat el pare del ballet modern. Atenció al detall: del ballet. Perquè de la dansa se’n podrien assenyalar altres dates, i no entrarem ara en si és l’efemèride més adequada per al nostre entorn, abastament dominat per la contemporània. Correspondrien a un altre article aquestes consideracions.

 

Però és inevitable, arribada la jornada en qüestió, fer balanç dels propòsits que ens havíem fet en la darrera celebració i veure quin és l’estat de la qüestió un any després. I, sobretot, quines són les projeccions de futur: els desitjos. Motius per al plany, us ho poden assegurar qualsevol artista del sector i els afeccionats, no ens en faltarien. Però en aquesta ocasió volem fixar-nos en algunes bones pràctiques dels professionals del sector que ens fan ser optimistes.

 

Dos són els grans eixos sobre els quals fa temps que treballa el sector: el suport als creadors i la generació de nous públics. Sense els primers, a qui cal privilegiar en les relacions amb el mercat i els teatres, no seria possible res. Però si els segons no assisteixen a les propostes que es fan, la viabilitat dels primers no és possible. Us proposem sis exemples de bones idees que marquen tendència. Propostes diverses i provinents d’iniciatives ben dispars, dividides en tres apartats: ens expliquem bé, ens cuidem i ens difonem. Naturalment que la selecció no abasta tot allò que es podria destacar i és personal i intransferible des d’aquest petit racó d’escriptura sobre dansa. Tampoc l’ordre en què es presenten és el més interessant de tot plegat. Ho són, en canvi, les iniciatives i l’aposta per contribuir a resoldre algunes de les mancances que cada any, per aquestes dates, ens repetim.

 

Ens expliquem bé

“Abans de l’Espectacle” és un dels projectes que Explica Dansa du a terme amb el Mercat de les Flors des de 2009. Són activitats d’informació abans d’un espectacle, fetes per professionals vinculats a l’obra que el públic veurà a continuació. “Hi han col·laborat més de 60 convidats, els explicadors, tal i com els anomenem nosaltres. Els espectadors s’emporten alguna cosa i, mentre viuen l’obra, poden reconèixer-hi eines que els hem transmès. Hi ha debat de si cal o no informar abans. Nosaltres creiem en aquest dispositiu que el públic demana i agraeix” ens diuen Beatriu Daniel i Toni Jodar, dissenyadors de la fórmula. Encara queden tres sessions programades abans no acabi l’actual temporada, a banda d’una nova edició del laboratori “Millor Públic” al Sismògraf d’Olot, del 19 al 22 d’abril.

 

I un cop acabada l’obra? “Nosaltres pensem que el creador ja ha parlat prou” ens comenta Miquel Valls, un dels fundadors d’Agost Produccions. “Per això proposem un joc als espectadors, amb l’acord del teatre i de la companyia”. Són les “Dramatúrgies del debat” o postfuncions experimentals, una experiència que tot just acaben d’encetar. “Mai no ens hem sentit molt còmodes amb la idea de crear nous públic, perquè, en aquestes trobades que proposem, el protagonista és l’espectador. Una obra, un cop representada, ja no és de l’artista només.” Un espai on tenen un rol diferent. Un format nou especialment indicat en obres contemporànies, la dansa és un llenguatge privilegiat per provar-lo. Defensors i detractors d’un espectacle és una de les propostes que estan assajant, sota el nom “Barcelona”. En els propers mesos, atents a les noves dates.

 

Ens cuidem

El Graner està impulsant des de fa un any el Pla d’Expansió Artística (PEA). “En aquest cas és un projecte de suport al creador, no a la creació” com li agrada explicar a la Cristina Alonso, coordinadora artística de l’espai: “Ara bé, tot programa genera una onada expansiva; primer cap a la seva creació; i després cap al teixit artístic, de suport als creadors.” Tenen entre mans ara mateix una idea de col·laboració que vol crear coneixement a partir de les pràctiques artístiques, i que han anomenat Piedradura. I una nova construcció d’oficina basada en paràmetres d’economia 4D o fluxologia: dades o fenòmens al voltant de l’ésser humà i el seu paper a l’univers. Perquè els creadors, sembla mentida que ens n’oblidem, haurien de ser el centre de l’art.

 

Amb idèntica voluntat de fer participar el sector directament en les novetats que van apareixent, quan des de la “Dansa: Quinzena Metropolitana” es va proposar a La Caldera que fossin un dels espais de programació del mes de març passat, van fer l’aposta per una Convocatòria Oberta. Això havia de permetre, segons Oscar Dasí, director artístic de La Caldera: “[tenir] dues peces presentades en continuïtat, en dues setmanes, amb assaig previ a l’espai i amb pressupost i catxet.” Creien que d’aquesta manera responien millor a una recepció positiva de la Quinzena entre el sector, que tots sabem que ha estat difícil; i van preferir que fos un comitè extern qui fes la selecció. El resultat ha estat magnífic quant a públic, en “una estratègia, una aposta una mica arriscada per part nostra i de la qual n’estem molt satisfets, amb especial incidència en el barri de Les Corts, on ens trobem”.

 

Ens difonem

El projecte Re-Mou-Te de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APdC) i la Fundació SGAE va néixer l’any 2015 amb l’objectiu de potenciar la creació i posar en valor el llegat coreogràfic del país. “Ofereix noves oportunitats als artistes i alhora contribueix a la difusió i transmissió del nostre passat creatiu. L’aproximació a aquell passat, tant per part del creador com del públic, és un exercici molt enriquidor. És una carta blanca. Un diàleg artístic intergeneracional que, sense perdre de vista l’original, es presenta en un nou marc temporal, un nou context, que l’actualitza. Tenim ganes que en un futur hi participi amb força el Museu d’Arts Escèniques de l’Institut del Teatre. Aquest vincle s’ha encetat en la darrera edició, i en la nova convocatòria volem que es reforci” ens comunica Cèsar Compte, gerent de l’APdC.  

 

I un darrer projecte: dins del Pla d’Impuls de la Dansa, el programa “Fem Dansa”, coordinat per Margarida Troguet: “em sembla una bona cosa perquè s’ha dotat de pressupost; ha organitzat un seguit d’accions concretes; ha mobilitzat els artistes a través dels projectes i ha creat circuit. I ha permès que la ciutadania d’arreu es pugui atansar a la dansa de forma orgànica i participativa.” Sis municipis, vint companyies, trenta-tres funcions i catorze pràctiques artístiques (tallers, xerrades…). Incideix en la sensibilització de la ciutadania cap al fet artístic, cap a la dansa, i ho fa endegant un circuit on companyies/creadors i ciutadans puguin trobar complicitats i establir dinàmiques relacionals i d’experiència. Per a la propera edició vol enfocar la mirada cap al patrimoni cultural dels municipis participants, per tal de potenciar i destacar la seva riquesa, diversitat i singularitat.

 

I arribats a aquest punt, bufem les espelmes: és l’hora dels desitjos!

“Li demanem a la dansa poder combatre aquest moment de canvi de paradigma. Capacitat per innovar amb l’espai vital, per fer i transmetre allò que volem!” Explica Dansa (Beatriu Daniel i Toni Jodar).

 

“Desitgem que les programacions en els espais de dansa apostin per espais de diàleg amb els creadors, com està fent molt bé el Mercat de les Flors, i que això es vagi ampliant en altres teatres.” Miquel Valls, membre fundador d’Agost Produccions.

 

“Desitjo un Festival Sâlmon< de ciutat per la seva 7a edició.” Cristina Alonso, coordinadora artística del Graner.

 

“Desitjo que la dansa s’integri en la vida cultural de la societat en què vivim.”  Oscar Dasí, director artístic de La Caldera.

 

“Demanaria que, a les escoles, en lloc d’educació física s’impartís una matèria que es digués ‘moviment’. Que els teatres d’arreu apostessin per programar més dansa. Que les condicions laborals dels treballadors de la cultura sortissin de la precarietat. I que la societat en general pogués entendre que parlar de dansa també és parlar de benestar.” Cèsar Compte, gerent de l’APdC

 

“La ‘inclusió’ de la dansa en la vida cultural de la ciutadania, l’increment dels espectacles de dansa en les programacions regulars dels teatres públics de Catalunya i l’augment dels ajuts a les estructures sectorials perquè puguin generar projectes arreu del país.” Margarida Troguet, coordinadora de Fem Dansa.

 

Els actes de l’APdC

Una batucada rebrà el dia 27 d’abril els assistents a la plaça dels Àngels a les 18 h. A continuació, tindran lloc improvisacions de professionals: Sol Picó, Pol Jiménez, Víctor Rodrigo, Guillem Alonso, Iron Skulls, Sara Planas i Pol Prats, Cristina Manrique i Toni Mira. El manifest d’enguany l’ha escrit la companyia Mal Pelo i serà llegit per Xevi Dorca, president de l’APdC. Clourà l’acte una coreografia participativa: Movent emocions. Un ball per a tothom, que incorpora estils diferents. Els participants es poden aprendre la coreografia, que trobaran a vimeo.com/tothomballa, i assistir a l’assaig obert i voluntari que l’APdC organitza a la Fabra i Coats dissabte 14 d’abril d’11 a 13 h i dimecres 25 d’abril de 19 a 21 h.

 

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí