L'actriu aliena a la polèmica parla de la seva nova serie, de feminisme i de sororitat.
Pujar

Andrea Ros: “El sostre de vidre ja està esquerdat”

Per Neus Molina/ @NeusMolina

 

Andrea Ros ha estat al centre de la polèmica després de fer un post a Facebook on explicava el tracte vexatori que va rebre quan formava part de la jove Kompanyia del Teatre Lliure per part del seu director, Lluís Pasqual. L’actriu, aliena a les crítiques, és una de les protagonistes de la nova sèrie de TV3 Si no t’hagués conegut i està a punt d’estrenar una pel·lícula a Netflix.

 

Has dit en més d’una ocasió que et trobes en un moment dolç de la teva carrera. A què es deu?

A una bona ratxa de feines que m’han fet feliç.

 

La sèrie Si no t’hagués conegut barreja la ciència-ficció amb una història d’amor, una història d’amor sana. És difícil trobar a la TV o al teatre relacions no tòxiques. Per què?

Tant de bo sabés el perquè, potser els semblen més interessants dramàticament, a mi em sembla un error explicar l’amor com un enfrontament.

 

El teu paper ha estat criticat a les xarxes perquè, aparentment, hauria de correspondre a una dona més gran. Les xarxes socials són el millor i pitjor de l’era en què vivim? Quin ús en fas?

Ha estat criticat perquè la gent és molt impacient. El meu personatge té 40 anys només durant 6 seqüències, després té el meu rang d’edat. Les xarxes són bones per començar a parlar de tot allò que cal parlar, però també pots caure en l’error d’escriure sense pensar o comprovar.

 

Les xarxes poden ser un espai d’empoderament femení (i feminista), hashtags com #metoo o #seractriués ho demostren. Què en penses en tant que tu també les has utilitzat com espais per visibilitzar abusos?

Donar visibilitat als conflictes és bàsic per erradicar-los. La xarxa de suport feminista que s’hi ha creat és profundament positiva.

 

Què és per tu la sororitat? Per quins espais t’has sentit més recolzada després del teu post explicant el tracte vexatori de Lluís Pasqual?

La sororitat és un toc de màgia que tenim les dones, una capacitat molt forta d’empatitzar i protegir les altres, només pel fet de compartir gènere i mateixos sentiments i dolors. Dones i Cultura ha sigut un oasi per mi, un exèrcit, uns braços amables. Les dones juntes podem fer coses molt grosses.

 

Les crítiques per edat i per gènere encara són una constant, què cal fer per acabar amb elles?

Reeducar.

 

Quines són les majors resistències amb les que es troba el feminisme quan topa amb els equipaments públics, per exemple els teatres o els museus?

L’edat de qui ho gestiona.

 

Calen quotes? Com s’aconsegueix la paritat? Com podem trencar el sostre de vidre?

El sostre de vidre, per sort, crec que està ja esquerdat. Jo no sé quina és la fórmula, tant de bo la sabés. Jo crec que la clau és la voluntat de canvi. Però no només l’hem de tenir les dones aquesta voluntat.

 

Hi ha una jove generació d’actors o gent del món del teatre que està posant el dit a la nafra en temàtiques com visibilitzar dones, cossos no normatius o actors racialitzats a escena, no obstant, us topeu amb un tap generacional que no deixa espai.

Jo diria més aviat una jove generació de dones que està fent tot això principalment, però hi ha una generació que no ens permet avançar, els fem nosa, creuen que tenim la pell fina, que demanem massa, que la vida és dura i mira, des del privilegi es diuen moltes ximpleries.

 

Té sentit una jove Kompanyia del Lliure?

Té sentit si es treballa perquè en tingui.

 

Obre portes?

Depèn de qui parlem… jo en dos anys a la Kompanyia he fet un infantil i dos secundaris a l’Espai Lliure, els companys homes han estat a la sala gran tres vegades amb personatges protagonistes, al Maria Guerrero i de gira. Suposo que són portes diferents.

 

Que en penses de la seva dissolució?

La seva dissolució a més a més d’injusta, la trobo una decisió errònia i irresponsable.

 

T’han acusat d’aspirant a actriu tot i que fa anys que treballes. Quin és el paper de què et sents més orgullosa?

No sé que dir-te… Visc cada procés amb tanta passió que sempre penso que estic fent el meu projecte preferit a la vida. Però potser et diria que el personatge que vaig interpretar al musical La Llamada.

 

Quins nous projectes hi ha a l’horitzó?

Estic acabant la gira d’Un cop l’any amb el David Verdaguer i l’any que ve estreno la pel·lícula ¿A quién te llevarías a una isla desierta? per Netflix.

 

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí