Amanda T és una obra que fabula la tràgica història d’Amanda Todd, la jove canadenca que amb quinze anys es va suïcidar després d’anunciar els seus motius per la xarxa.
Pujar

Amanda T i les xarxes socials

Per Oriol Puig

 

El ciberassetjament és un tema d’actualitat inqüestionable que ha aparegut esmentat  directament o indirectament en el món del teatre. Amanda T d’Àlex Mañas fabula la tràgica història d’Amanda Todd, la jove canadenca que amb quinze anys es va suïcidar després d’anunciar els motius a la xarxa. L’assetjament, el despit, la necessitat de reconeixement o la solitud són temes que alimenten la història.

 

Un atractiu repartiment, una atractiva proposta de teatre documental i l’oportunitat de donar veu al testimoni terrible d’una víctima de ciberassetjament que va portar fins a les últimes conseqüències la pressió del seu entorn i la seva pròpia concepció del que li estava succeint. Amanda T és un exemple de teatre documental contemporani amb bones intencions. Prenent com a punt de partida del projecte el cas real d’una jove canadenca que el 2012, i després d’una brutal trajectòria de ciberassetjament i bullying, publica a YouTube la seva història i posteriorment es treu la vida, deixant aquest testimoni en primera persona sobre les conseqüències de cometre certes irresponsabilitats en un món que s’acarnissa en la tragèdia personal i sotmet l’individu a una cacera cruel que acorrala la víctima. Tot es va complicar quan va mostrar els seus pits en un xat i va començar a patir xantatge d’un desconegut. La imatge va ser divulgada i va ser objecte de bullying a l’escola. De res va servir el canvi de ciutat per començar de nou. Autolesions, intents de suïcidi i, sobretot, manca de solidaritat i amor dels més propers van conduir-la al suïcidi.  Amb aquests elements i els d’altres experiències, Àlex Mañas edifica un relat que commou l’espectador. L’espectacle denuncia uns fets que es repeteixen sense que, aparentment, la societat faci res per evitar-los.

 

El ciberassetjament és un tema d’actualitat inqüestionable que ha aparegut esmentat  directament o indirectament en el món del teatre. Amanda T d’Àlex Mañas fabula la tràgica història d’Amanda Todd, la jove canadenca que amb quinze anys es va suïcidar després d’anunciar els motius a la xarxa. L’assetjament, el despit, la necessitat de reconeixement o la solitud són temes que alimenten la història.

 

Un atractiu repartiment, una atractiva proposta de teatre documental i l’oportunitat de donar veu al testimoni terrible d’una víctima de ciberassetjament que va portar fins a les últimes conseqüències la pressió del seu entorn i la seva pròpia concepció del que li estava succeint. Amanda T és un exemple de teatre documental contemporani amb bones intencions. Prenent com a punt de partida del projecte el cas real d’una jove canadenca que el 2012, i després d’una brutal trajectòria de ciberassetjament i bullying, publica a YouTube la seva història i posteriorment es treu la vida, deixant aquest testimoni en primera persona sobre les conseqüències de cometre certes irresponsabilitats en un món que s’acarnissa en la tragèdia personal i sotmet l’individu a una cacera cruel que acorrala la víctima. Tot es va complicar quan va mostrar els seus pits en un xat i va començar a patir xantatge d’un desconegut. La imatge va ser divulgada i va ser objecte de bullying a l’escola. De res va servir el canvi de ciutat per començar de nou. Autolesions, intents de suïcidi i, sobretot, manca de solidaritat i amor dels més propers van conduir-la al suïcidi.  Amb aquests elements i els d’altres experiències, Àlex Mañas edifica un relat que commou l’espectador. L’espectacle denuncia uns fets que es repeteixen sense que, aparentment, la societat faci res per evitar-los.

 

Els depredadors

L’obsessió per la fama, pel reconeixement, s’ha convertit en un camp abonat per a depredadors que busquen les seves víctimes en persones disposades a fer el que sigui per aconseguir un instant fugaç d’admiració i acceptació; persones, habitualment joves, que traspassen els límits de la intimitat sense tenir en compte les conseqüències que poden arribar a tenir. Des d’Amanda T es llança una pregunta: aquesta actitud justifica les accions d’assetjadors i consentidors? “Parlem de com podem arribar a perdre’ns buscant aquest reconeixement que al final és una manera de buscar amor”, reflexiona Àlex Mañas, que decideix portar a escena la seva visió del tema prenent com a punt de partida aquest vídeo i fabulant sobre com podrien haver-se desenvolupat els fets. Mañas afirma que no segueix fidelment la història real d’aquesta adolescent però sí transcriu el noranta per cent del vídeo de nou minuts que Amanda Todd va penjar a Internet. El muntatge s’estructura en deu escenes curtes en què l’actriu Laia Manzanares —l’Oksana de Merlí— interpreta una impol·luta Amanda T, a la qual lliura un cos i una actitud adolescents. L’actor Xavier Sàez dona vida a més personatges d’aquesta història que intenta esbrinar les raons per les quals tot un col·lectiu va consentir que es desenvolupés davant els seus ulls un drama d’aquesta magnitud.

 

Testimonis reals

Cartells, imatges, documents, testimonis i fins i tot riures enllaunats es barregen per donar suport a aquest text àcid amb influències del teatre social brechtià. Així, donen vida a un text on la major virtut rau, sens dubte, en el complex retrat que ofereix de la protagonista i en saber mostrar la crueltat pura i dura. No només la de l’adolescent, sinó també la crueltat adulta, amb una escena de les més discretes, però de gran valor, quan el pare d’Amanda conversa amb el pare d’un amic de la noia. Aquesta reacció entre adults, secundant els perillosos comportaments dels nois, reflecteix perfectament la mesquinesa del món. L’obra, a més, no pretén fer una lectura alliçonadora i maniquea, sinó que posa en escena totes les implicacions que s’amaguen després del cas. Ofereix una versió de com van poder ser aquests dos anys que va viure Amanda des del dia en què va ensenyar els seus pits per webcam a un desconegut, sense imaginar les conseqüències que això li implicaria, fins al seu suïcidi. L’espectador pot treure les seves pròpies conclusions. Utilitzar la realitat com a material teatral pot ser un gran recurs si es fa bé, com en aquest muntatge. Perquè tot el que porti el públic a reflexionar sobre el món que ens envolta és sempre benvingut.

 

TNC

Del 10 al 20 de gener

 

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí