Avui dia hi ha qui creu en Messi o qui creu en Michael Jackson. Jo ho tinc clar: jo crec en Anna Moliner, Jordi Vidal i Andreu Gallén.
Pujar

Al·leluia, Santa Evita!

Per Albert Martí /@AlbertMarti_

 

Avui dia hi ha qui creu en Messi, qui creu en Obi-Wan Kenobi o qui creu en Michael Jackson. Jo ho tinc clar: jo crec en Anna Moliner, Jordi Vidal i Andreu Gallén. Tots tres (Anna Moliner alternant-se en el paper amb Ivan Labanda) creen un espectacle que és una festa, una celebració del que ens agrada i del que ens incomoda, una litúrgia que, en algun moment, em va fer recordar els punts més vibrants de Be God Is (que torna al Teatre Lliure el proper 8 de juny) i que té una càrrega emocional i irreverent que és una delícia.


Què té aquest Requiem que exhaureix entrades i que fa bullir les xarxes socials? 3 intèrprets que s’entreguen al relat i a la història. Un Jordi Vidal ple de recursos, de matisos, de potència vocal i de magnetisme. Un Andreu Gallén que fa autèntiques virgueries al piano i que sent i viu la música amb i per als intèrprets. I Anna Moliner. Capítol apart. Com canta, com interpreta, com viu; juga en una altra lliga i fa el que vol amb la pilota i fa temps que ho anem contrastant. Veure-la fer una copla amb tocs tragicòmics et deixa amb la boca oberta, però quan canta allò de no ploris per mi, Argentina o m’heu d’estimar, és de calfred i llagrimeta. D’aquí poc parlarem de LA MOLINER, així, en majúscules.

Escriu Gema Moraleda a Somnis de teatre de forma molt lúcida que el muntatge és una de les obres que més bé m’ho ha fet passar en els darrers mesos, una d’aquelles comèdies que entren soles i que, només en acabar, t’adones que són molt més que la suma de les seves parts. No podria estar-hi més d’acord. Què bé que s’està quan el teatre et transforma i et reconcilia.

 

Sóc perona, i tant si sóc perona. Sóc perona del corrent vidalgallénmolineresc, i per molts anys!


Sobre Rèquiem for Evita

Requiem for Evita és un muntatge dirigit per Jordi Prat i Coll que presenta tres personatges humils que es reuneixen setmanalment en uns baixos. Després de menjar una mica es preparen per celebrar una missa particular. Idolatren Eva Perón. Canten passatges de la seva vida. Veuen en ella la figura ideal per purgar les seves ànimes. I sense haver trepitjat mai Buenos Aires aquests tres pecadors cantaran Don’t cry for me Argentina pel mateix motiu que tot cristià recita el pare nostre: per una qüestió de fe. La fe només busca en allò intangible una raó de ser. Qui som nosaltres per qüestionar-ho? Requiem aeternum dona Evita.

 

Requiem for Evita
La Seca-Espai Brossa
Fins al 27 de maig de 2018

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí