Què fa un "acting coach"? Opinió Laia Ricart. Cía. Blanco Rota. Directora, actriu i coach infantil
Pujar

Abans de sentir “acció”

Per Laia Ricart/ directora, actriu i coach infantil. Membre de la Cía. Blanco Roto

 

Fa nou anys que comparteixo camí professional amb nenes, nens i adolescents fent d’acting coach. Normalment, quan els conec ells ja han estat escollits per fer la pel·lícula o la sèrie. Amb ells també conec les seves famílies, que són una part molt important en tot el desenvolupament del projecte. Junts, fem una feina molt delicada.

 

El primer pas és conèixer la història que hauran d’explicar. Segons l’edat que tinguin, poden llegir ells mateixos el guió. Hi ha ocasions però en què són massa petits per llegir, així que la meva primera tasca és explicar-los l’argument.

El següent pas és assajar amb ells les seqüències que hauran de fer. Prèviament a aquesta tasca ens hem reunit amb el director o directora per saber què vol exactament i per entendre què busca de cada un dels personatges i amb quin to interpretatiu vol treballar. Les primeres trobades amb les nenes/nens/adolescents no són per assajar les seqüències, sinó per entendre’ns, per començar a treballar junts, per posar bases comunes i unificar llenguatges.

En l’actuació s’hi barregen l’organicitat i la tècnica. M’explico: cadascú de nosaltres som com som, tenim un tipus d’energia, uns pensaments, unes opinions, un tempo, una manera de moure’ns, de mirar, d’escoltar i d’estar; tenim una autenticitat que ens fa únics. A la vida això és senzill perquè ho fem i punt. En canvi, una seqüència és un text escrit on implícitament ja hi ha tot això. La meva feina és treballar per trobar en l’intèrpret totes aquestes coses que a la vida fem sense pensar-hi. La meva feina és trobar la vida de la seqüència. Per aconseguir aquest objectiu cal fer-se moltes preguntes sobre la vida dels personatges, assajar les escenes de moltes maneres diferents i triar-ne les que ens agradin més.

Un cop comencem a rodar, ens trobem amb altres dificultats que, tot i haver-les previst i treballat als assajos, només per l’experiència acumulada aconseguirem que no suposin un obstacle. Per exemple, entrar i aturar-se a la marca que hi ha al terra sense perdre l’espontaneïtat, mantenir la continuïtat de la seqüència, poder repetir moltes vegades una mateixa acció, gest, frase sense que es mecanitzi, etc. són coses no gens fàcils de gestionar en un rodatge.

 

Durant aquests nou anys de feina he après que treballant es pot fer tot, per molt complicat que pugui semblar. Cal, però, haver viscut plenament totes les experiències en les que has participat i a posteriori haver-hi reflexionat, per aprendre a millorar dia a dia. La confiança es genera treballant amb l’altre i per a l’altre, igual que a la vida. La seguretat s’adquireix amb la confiança, l’experiència i la creativitat, i evoluciona a base de reflexió i curiositat. Tinc molt present que el fet de ser actriu, a més de coach, em dóna moltes eines per fer aquesta feina. De fet, crec que si no fos actriu no podria fer-la. Si la faig, és perquè entenc el camí que ha de fer  l’altre, l’he recorregut i l’he experimentat jo mateixa.

Quan algú em pregunta quina és la feina de l’acting coach i els ho explico, moltes vegades em diuen: “Una feina molt maca, no?”.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí