Per Neus Molina / @NeusMolina   Col·lecció MACBA: Sota la superfície. “Sota la superfície” és la proposta o l’excusa per...
Pujar

4 propostes artístiques per al febrer

Per Neus Molina / @NeusMolina

 

Col·lecció MACBA: Sota la superfície. “Sota la superfície” és la proposta o l’excusa per mostrar-nos els secrets que s’amaguen sota la plaça dels Àngels. A partir de la reflexió de què és la superfície, de la seva condició matèrica i l’expansió del camp pictòric, Antònia Maria Perelló, la comissaria de la mostra, traça una línia discursiva amb obres que incorporen el contingut crític a l’art contemporani i abstracte. Des d’un Tàpies a un Lucio Fontana per partir d’allò més mainstream. L’exposició presenta també obres d’Absalon, Pep Agut, Jordi Colomer, Sigalit Landau, Rita McBride, Charlotte Posenenske, Doris Salcedo i Gregor Schneider, que reflexionen sobre la superfície urbana, la memòria col·lectiva, la llar i l’espai domèstic incorporant la crítica com un espai de gènere.

Macba. Fins el 5 de novembre

 

 

Lita Cabellut: Retrospective. Cabellut presenta una retrospectiva de la seva obra que juga amb la singularitat i la representativitat. L’artista establerta a Holanda es considera una privilegiada per fer del seu art un espai lluny dels dictàmens dels mercat. Cabellut pinta rostres hiperrealistes, retrats psicològics que podrien ser hereus de Rembrandt o Goya. La seva especialitat és la gent solitària i marginal, fet que es fa palès en les diverses sèries que integren aquesta exposició, i entre les quals destaquem “Disturbance” de 2015 o “Memories wrapped in gold paper” de 2012, que enllaça alhora amb un altre element recurrent en les seves reflexions: la dona i, més enllà de la reflexió purament de gènere, la dona maltractada.

Fundació Vila Casas. Espais Volart. Fins el 27 de maig

 

 

Lucien Clergue: Vint-i-set encontres amb Picasso. El fotògraf Lucien Clergue i Pablo Picasso es van veure 27 vegades al llarg de 20 anys d’amistat. Durant les 27 trobades, Clergue va fotografiar a un Picasso íntim, familiar i proper. L’afecte i la sintonia entre tots dos va propiciar el registre fotogràfic de petits episodis de la vida de Picasso, d’escenes que se succeïen en el temps i que acabarien narrant una part de l’existència de l’artista des de l’òptica de l’amic fotògraf. L’any 2016 el Museu Picasso de Barcelona compra el fons fotogràfic de Lucien Clergue relatiu a Picasso: prop de sis-centes fotografies en blanc i negre a les sals de plata, totes tiratges d’època. Aquesta exposició presenta la pràctica totalitat del conjunt fotogràfic adquirit, i ho fa en forma de crònica: el relat fotogràfic de 27 trobades.

Museu Picasso. Fins el 15 d’abril

 

 

Matèria Primera. Quant de temps tarda en emergir un artista emergent? Què en sabem dels creadors d’aquí? Sovint els museus i centres d’art fan exposicions individuals i col·lectives d’artistes d’arreu. Veure la feina dels artistes catalans ja és una altra cosa, els pintors i escultors de casa nostra es poden veure a Europa o Llatinoamèrica, però aquí poc o gens. Catalunya exporta talent. La Fabra i Coats, per trencar el paradigma de ningú no és profeta a la seva terra, presenta “Matèria primera” una exhaustiva i extensa exposició que ocupa les sales del Centre d’Art Contemporani al recinte de l’antiga fàbrica de Sant Andreu amb una tria de peces de trenta artistes del que s’anomena tram mitjà, entre l’art emergent i la consagració internacional.

Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats. Fins l’1 d’abril

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí