Albert Martí / @Albertillu9   MACBETH La Seca Espai Brossa Del 24 de gener a l’11 de febrer Un Macbeth, sí....
Pujar

3 obres de teatre del mes de febrer

Albert Martí / 

 

MACBETH
La Seca Espai Brossa
Del 24 de gener a l’11 de febrer
Un Macbeth, sí. Però un Macbeth postapocalíptic, en un món hostil, amb escassetat d’aigua i on els enfrontaments per la supervivència se succeeixen. Podria ser un capítol de The Walking Dead, però el que trobarem aquí és la nova adaptació de la companyia Teatrebrik sobre el general escocès que, d’un dia per l’altre, descobreix que pot esdevenir rei. Els instints més foscos i temeraris sortiran a la llum amb una aposta per la plasticitat dels recursos visuals, creant poemes escènics amb la motivació de ser, també fidels a l’autor. Un Shakespeare que aquí rejoveneix i trenca els esquemes que tots tenim a les nostres ments.

 

LLIBRES PER CREMAR
El Maldà
De l’1 de febrer al 4 de març
Quin llibre salvaries del foc per no morir de fred? Quant val la cultura? Amélie Nothomb posa aquestes i altres qüestions damunt la taula a Llibres per cremar, un muntatge que s’estrena per primera vegada a l’estat Espanyol dirigit per Blanca Bardagil i protagonitzat per Ramon Vila, Paula Sunyer i Roger Batalla. Aquesta obra, que suposa el debut de la companyia Pyros, proposa un joc de miralls monstruós on el públic veurà reflectits comportaments i idearis que connecten directament amb la nostra humanitat i la nostra manera d’entendre la cultura i la vida. La gelosia, els interessos, el poder o l’instint de supervivència ompliran les parets del Maldà i ens posaran davant les nostres contradiccions i sentiments més amagats.

 

A.K.A. (ALSO KNOWN AS)
Sala Flyhard
Del 15 de març al 5 d’abril
Carles (Albert Salazar) 15 anys. Acaba amb 16 anys. Parla català i castellà. O tot a la vegada, barrejat, com pot. Adoptat quan tenia 3-4 anys. Família de classe mitjana. Fa servir Tinder. I… s’enamora de la Clàudia. Burgesia catalana. Tot va bé. Primera nit que tindran sexe… bé… faran l’amor. Hi ha molt d’amor. Tot se’n va a prendre pel sac. Apareix la cosina. Coitus interruptus. La Clàudia no li respon les trucades. Apareix la policia a casa. Judici. Per què? És moro. O almenys ho sembla. Bé… “en realitat”, perquè la Clàudia era menor. Però en realitat perquè és moro, no és d’aquí. Aquest és el punt de partida d’aquest monòleg, escrit per Daniel J. Meyer i dirigit per Montse Rodríguez que ens converteix en oients, còmplices i jutges. Us atreviu a entrar-hi?

 

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí